Prosseguint amb la crònica preelectoral, avui toca fer cinc cèntims que l’acte de proclamació del candidat de CiU a l’alcaldia de Mataró. Novetats en la posta en escena respecte a edicions anteriors? Poques. Una de rellevant, però, un nou candidat (si segueixen amb aquest ritme aviat perdérem el compte dels caps de llista que han tingut i els han durat un tres i no res). L’espai escollit, la Sala Cabanyes, al centre de la ciutat com no podria ser d’altra manera. Força claca al pati de butaques i ja en van dos que es porten padrins per la seva presentació en societat. Si primer va ser en Mojedano amb en Piqué, ara ha estat en Mora amb l’Artur Mas. Si home, aquell de la gomina que no va venir a predicar a Mataró a les passades eleccions autonòmiques (deu ser per la plaga de mosca tse tse que fa que tot mataroní es passi el dia dormint i, per tant, no val la pena desplaçar-se fins una de les ciutats més importants de Catalunya).
L’acte sembla que va ser lleugerament llarg. Després del parlament d’en Mas, amb algun que altre consell que faria bé d’aplicar-se a si mateix en Mora puja a l’escenari i engega el discurs. Primera idea: cal despertar Mataró. Bona aquesta. La veritat és que em preocupa poc si el candidat viu a Mataró, Cabrera, Tombuctú o Bombai, però per dirigir una ciutat des de l’alcaldia el mínim que s’ha de demanar a l’interessat és que conegui amb profunditat el municipi. I em temo que aquest senyor haurà de tirar d’enciclopèdies i/o assessors varis per tal de posar-se al dia (no li donarem més idees no sigui que les apliqui. Algú ja fa molt de temps em va explicar la vella tàctica de “si l’enemic s’equivoca, deixa’l fer”). En tot cas, bona nit i a continuar dormint.
A l’hora de llençar propostes d’aquelles que facin trempar l’auditori sembla que se’n va sortir prou bé amb la seva voluntat sobiranista (poc li deuria faltar per reclamar la independència de Mataró, o del centre per ser més exactes!), però amb la resta, aquelles que fan referència a què vol fer des de l’alcaldia, va seguir aplicant la tàctica d’adormir el galliner. Això si, va deixar anar alguna pinzellada sobre urbanisme i altres aspectes que em sembla tenen més d’oportunisme que de visió estratègica de ciutat (atribuïble a la manca d’experiència?). Això si, ho farà fent esport (corrent des de l’ajuntament a la seva empresa i viceversa) i compaginant la feina, que dirigir una ciutat és el mateix que portar el negoci (més manca d’experiència?).
Només em queda un dubte, algú el va renyar abans de començar l’acte? Sorprèn que després d’esbombar-ho als quatre vents via mitjans de comunicació ara va i no ens explica amb qui pensa construir el seu projecte (?) de ciutat (dubto que a can CiU tinguin clar que trauran una còmode majoria absoluta). Es clar que com diu en Pujol, ara no toca pactar amb el PP. Però si aquest argument, després dels precedents, ja no se’l creu ni el notari!
Per acabar, no us perdeu les cròniques dels periodistes locals Joan Salicrú i Oriol Burgada. Un i altre han creat un nou bloc per seguir una cursa electoral que no dubto serà apassionant.
L’acte sembla que va ser lleugerament llarg. Després del parlament d’en Mas, amb algun que altre consell que faria bé d’aplicar-se a si mateix en Mora puja a l’escenari i engega el discurs. Primera idea: cal despertar Mataró. Bona aquesta. La veritat és que em preocupa poc si el candidat viu a Mataró, Cabrera, Tombuctú o Bombai, però per dirigir una ciutat des de l’alcaldia el mínim que s’ha de demanar a l’interessat és que conegui amb profunditat el municipi. I em temo que aquest senyor haurà de tirar d’enciclopèdies i/o assessors varis per tal de posar-se al dia (no li donarem més idees no sigui que les apliqui. Algú ja fa molt de temps em va explicar la vella tàctica de “si l’enemic s’equivoca, deixa’l fer”). En tot cas, bona nit i a continuar dormint.
A l’hora de llençar propostes d’aquelles que facin trempar l’auditori sembla que se’n va sortir prou bé amb la seva voluntat sobiranista (poc li deuria faltar per reclamar la independència de Mataró, o del centre per ser més exactes!), però amb la resta, aquelles que fan referència a què vol fer des de l’alcaldia, va seguir aplicant la tàctica d’adormir el galliner. Això si, va deixar anar alguna pinzellada sobre urbanisme i altres aspectes que em sembla tenen més d’oportunisme que de visió estratègica de ciutat (atribuïble a la manca d’experiència?). Això si, ho farà fent esport (corrent des de l’ajuntament a la seva empresa i viceversa) i compaginant la feina, que dirigir una ciutat és el mateix que portar el negoci (més manca d’experiència?).
Només em queda un dubte, algú el va renyar abans de començar l’acte? Sorprèn que després d’esbombar-ho als quatre vents via mitjans de comunicació ara va i no ens explica amb qui pensa construir el seu projecte (?) de ciutat (dubto que a can CiU tinguin clar que trauran una còmode majoria absoluta). Es clar que com diu en Pujol, ara no toca pactar amb el PP. Però si aquest argument, després dels precedents, ja no se’l creu ni el notari!
Per acabar, no us perdeu les cròniques dels periodistes locals Joan Salicrú i Oriol Burgada. Un i altre han creat un nou bloc per seguir una cursa electoral que no dubto serà apassionant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada