dimecres, 4 d’abril del 2012

Gat per llebre



Després d’haver fullejat el “Viure a Canet” corresponent al mes de març continuo pensant que els butlletins municipals no són més que una despesa innecessària per aquest i qualsevol altre municipi. Una publicació on el govern de torn aplica criteris partidistes i no periodístics (allò de l’objectivitat) no deixa de ser un pamflet destinat a glorificar l’acció dels que manen i a menystenir la intel·ligència col·lectiva. Podria entendre aquest mitjà (òbviament amb altres criteris) en un poble on no existissin altres canals de comunicació escrits, audiovisuals o telemàtics, però a Canet no és el cas. Sortosament comptem amb l’Àmbit, la Radio Municipal i cada dia més planes a les xarxes socials!

Tanmateix, l’objecte d’aquest escrit no és parlar de mitjans de comunicació (ho deixarem per un altre dia) sinó fer esment a una de les “notícies” que apareixen al “Viure”. Concretament la que fa referència a suposat “Pla Estratègic de Canet”. Confiava, ingenu de mi, trobar-hi més concrecions que les que vaig poder veure a la notícia fa dies apareguda al web municipal. Però res de res. Continuem, de moment, amb una visió de vol gallinaci del què ha de ser un instrument d’aquestes característiques i dels objectius a assolir-hi. De fet, del publicat pel govern, es dedueix que únicament volen centrar-lo en la dinamització comercial, en la fusió de les diferents associacions de comerciants que existeixen al poble (aquest punt és de sentit comú per allò que la unió fa la força!) i en renovar la plaça mercat. Tres propostes d’UMdC que semblen compartides (quin remei!) pel govern. I no és d’estranyar, els petits botiguers han estat, tradicionalment i amb totes les excepcions que vulgueu, en l’òrbita política dels qui ara ens governen i especialment d’Unió (tant els que es presenten col·ligats amb CDC com la marca blanca que utilitzen quan se’n separen). Qui no recorda les aferrissades lluites que mantenien des de la Generalitat per aturar qualsevol gran superfície que es volia instal·lar en el territori mentre des dels ajuntaments (governats pels mateixos) maldaven per esquivar les directrius que els arribaven des de la instància autonòmica!

Però bé, no ens desviem del tema. Un Pla Estratègic no és res més que un instrument de planificació que, a partir de l’anàlisi de la realitat del poble des de diferents punts de vista (territori, economia i societat solen ser els més usats) permet definir el model de municipi que es vol a llarg termini. És a dir, un diagnòstic i propostes concretes. Ni més ni menys. Per fer-lo es solen utilitzar diferents metodologies tot i que les més sovintejades són les que donen protagonisme a la participació ciutadana a partir d’un esquema bàsic dibuixat per experts en la matèria (siguin empreses especialitzades, siguin tècnics municipals) i liderat per algun polític municipal o per un comissionat consensuat per totes les forces polítiques amb representació municipal.

Doncs bé, és veu que a Canet volem “innovar” i convertir el que tots els partits polítics incloïen en els seus respectius programes electorals en una altra figura de planificació estratègica com és un pla de dinamització comercial impulsat pel regidor de torn. Potser és que des del govern ens volen donar gat per llebre o, encara pitjor, posar tots els ous de l’economia canetenca a la mateixa cistella (la del comerç). Clar que també hi ha l'opció que potser no s’han adonat que en aquest poble existeixen altres activitats econòmiques consolidades, d’altres emergents i, fins i tot, alguna més que es pot anar a buscar per convidar-los a instal·lar-se al nostre terme municipal.

Bé, el proper post el dedicaré a promoció econòmica i deixaré per més endavant allò que fa referència a territori i societat.