Significar-se en algun aspecte per obtenir el reconeixement col·lectiu no és senzill. Malgrat que les pàgines de la història estan farcides de personatges que han tingut algun paper en fets més o menys coneguts, el cert és que, com va dir aquell, més són els anònims que han circulat per aquí sense deixar traça universal.
També és curiós que ens és més fàcil exaltar les virtuts dels qui ja no són entre nosaltres que no pas del coetani i ja no us explico el contrasentit d’aquells que critiquen en privat per passar a la lloança pública quan l’afectat ha desaparegut del mapa. D’aquí que se celebrin aniversaris variats i es proposin homenatges de tot tipus. I és que sempre m’ha emprenyat aquesta circumstància. No és més senzill fer aquests reconeixements en vida, quan l’home/dona de pro pot gaudir-ne?
L’entradeta ve a tomb perquè demà, en el marc de la 27a edició dels Premis de la Comunicació Local homenatjaran, a títol pòstum, en Bis Lligonya i fins i tot li atorgaran el premi d’honor. Segurament a ell, un personatge singular que no estava per collonades, això del premi li hagués importat ben poc. Però si que és de justícia reconèixer una trajectòria coherent i compromesa.
Fa molt anys que vaig conèixer en Bis (normal, amb l’extensa família Lligonya hi he tingut contacte per allò de la generació, l’escola comuna...) i, per tant, he pogut anant seguint la seva trajectòria. Primer d’una forma més o menys indirecta (a casa he tingut gent relacionada amb el tèxtil i amb vinculacions sindicals, tot i que no on ell militava) i després, quan m’incorporo a l’Ajuntament amb responsabilitats en l’àmbit de la comunicació, ja molt més directes per motius evidents.
Li reconec, per sobre de tot, el compromís, la tossuderia i la valentia. Tot i que aquests adjectius no només valen per ell sinó que els faig extensius a tots aquells que han cregut en un projecte, el de Televisió de Mataró, i que han fet caps i mànigues per tirar-lo endavant.
El compromís com a persona, per creure en uns ideals i per lluitar-hi (especialment en temps difícils, quan era més còmode estar tranquil·lament al sofà veient-les venir).
La valentia per estirar del carro de Televisió de Mataró amb una fórmula estranya si t’ho mires des d’un punt de vista empresarial (una associació cultural sense ànim de lucre?) però que l’entens perfectament quan coneixes les persones que hi ha al darrera i la tossuderia per no defallir i seguir creient en el projecte tot i les adversitats (legals, tècniques, econòmiques...).
Però més enllà d’aquestes qualitats em costarà oblidar les converses mantingudes i els innombrables cigarrets compartits, a peu dret o amb el cafè de rigor. De mirada franca i sense callar-se’n ni una té les deixava anar una rera l’altre. Això si, amb paraules mesurades i sense estalviar-se consells (acabat de nomenar regidor d’educació em va felicitar i sense pensar-s’ho ni dos segons em deixà anar allò de “ho tens fotut nano, tu no ets del seu clan i t’ho faran pagar car”. Quanta raó en tant poques paraules!).
Per que deu ser que a TVM hi ha passat tanta gent amb un grau de compromís social remarcable? Deixeu-me personalitzar-ho en el bon amic Santi Ortego, un altre exemple de persona en majúscules, que va aportar la seva intel·ligència i el seu enorme bagatge tècnic i cultural en tantes i tantes tertúlies del Pantalla Oberta.
Espero que demà algú tingui el detall de recordar que darrera la figura d’en Bis hi ha molta més gent que mereix aquest premi/reconeixement. Deixeu-me felicitar-vos a tots per la part que us toca i, des d’aquest modest mirador, enviar un petonàs a l’Anna Palà. Ànims i endavant les atxes!
També és curiós que ens és més fàcil exaltar les virtuts dels qui ja no són entre nosaltres que no pas del coetani i ja no us explico el contrasentit d’aquells que critiquen en privat per passar a la lloança pública quan l’afectat ha desaparegut del mapa. D’aquí que se celebrin aniversaris variats i es proposin homenatges de tot tipus. I és que sempre m’ha emprenyat aquesta circumstància. No és més senzill fer aquests reconeixements en vida, quan l’home/dona de pro pot gaudir-ne?
L’entradeta ve a tomb perquè demà, en el marc de la 27a edició dels Premis de la Comunicació Local homenatjaran, a títol pòstum, en Bis Lligonya i fins i tot li atorgaran el premi d’honor. Segurament a ell, un personatge singular que no estava per collonades, això del premi li hagués importat ben poc. Però si que és de justícia reconèixer una trajectòria coherent i compromesa.
Fa molt anys que vaig conèixer en Bis (normal, amb l’extensa família Lligonya hi he tingut contacte per allò de la generació, l’escola comuna...) i, per tant, he pogut anant seguint la seva trajectòria. Primer d’una forma més o menys indirecta (a casa he tingut gent relacionada amb el tèxtil i amb vinculacions sindicals, tot i que no on ell militava) i després, quan m’incorporo a l’Ajuntament amb responsabilitats en l’àmbit de la comunicació, ja molt més directes per motius evidents.
Li reconec, per sobre de tot, el compromís, la tossuderia i la valentia. Tot i que aquests adjectius no només valen per ell sinó que els faig extensius a tots aquells que han cregut en un projecte, el de Televisió de Mataró, i que han fet caps i mànigues per tirar-lo endavant.
El compromís com a persona, per creure en uns ideals i per lluitar-hi (especialment en temps difícils, quan era més còmode estar tranquil·lament al sofà veient-les venir).
La valentia per estirar del carro de Televisió de Mataró amb una fórmula estranya si t’ho mires des d’un punt de vista empresarial (una associació cultural sense ànim de lucre?) però que l’entens perfectament quan coneixes les persones que hi ha al darrera i la tossuderia per no defallir i seguir creient en el projecte tot i les adversitats (legals, tècniques, econòmiques...).
Però més enllà d’aquestes qualitats em costarà oblidar les converses mantingudes i els innombrables cigarrets compartits, a peu dret o amb el cafè de rigor. De mirada franca i sense callar-se’n ni una té les deixava anar una rera l’altre. Això si, amb paraules mesurades i sense estalviar-se consells (acabat de nomenar regidor d’educació em va felicitar i sense pensar-s’ho ni dos segons em deixà anar allò de “ho tens fotut nano, tu no ets del seu clan i t’ho faran pagar car”. Quanta raó en tant poques paraules!).
Per que deu ser que a TVM hi ha passat tanta gent amb un grau de compromís social remarcable? Deixeu-me personalitzar-ho en el bon amic Santi Ortego, un altre exemple de persona en majúscules, que va aportar la seva intel·ligència i el seu enorme bagatge tècnic i cultural en tantes i tantes tertúlies del Pantalla Oberta.
Espero que demà algú tingui el detall de recordar que darrera la figura d’en Bis hi ha molta més gent que mereix aquest premi/reconeixement. Deixeu-me felicitar-vos a tots per la part que us toca i, des d’aquest modest mirador, enviar un petonàs a l’Anna Palà. Ànims i endavant les atxes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada