Avui inicio una nova secció en aquest bloc de parides vàries, amb la voluntat de difondre aficions personals tot enllaçant-les amb recursos que hom pot trobar a aquesta fantàstica comunitat que es diu internet. Serà, el que podríem anomenar, l’apartat de recomanacions vàries.
Segurament, la primera afició que recordo, allà per la meva més tendre infància (el suport fotogràfic de l’esdeveniment ha estat fonamental per activar la meva capacitat memorística) és una que s’ha mantingut amb els anys, per no dir que ha anat creixent amb el pas del temps.
M’agraden vins i caves (no seguiré amb la llista de substàncies líquides legalment tolerades no sigui que algú pensi que n'abuso) especialment des que la meva àvia materna, en plena celebració del meu primer aniversari i esperonada per, diuen els que hi eren, una mirada de desig incontrolat d’aquest qui escriu, em va mullar el xumet en una copa de xampany (per aquelles èpoques no s’estilava la denominació d’origen). Es veu que, automàticament em vaig transformar en felí (els ulls em delaten) i hores d’ara encara estic llepant i rellepant. Clar que sempre ho puc justificar amb allò de la dieta mediterrània (invenció moderna però tant li fa) i la tradició greco-romana de la que som hereus.
Des del dia que vaig fer un any, doncs, he mamat l’enologia (expressió culte que amaga l’addicció no patològica a determinats tipus d’alcohols). M’agrada xafardejar per bodegues (a Mataró, que em perdonin la resta, us recomano la d’en Joan Domingo per allò que és la meva de tota la vida), deixar-me aconsellar (en Joan en sap un munt) i tastar vins negres i blancs (el rosat em costa) i, sobretot, caves (recomano visita obligada a Sant Sadurní d’Anoia amb parada obligada a Recaredo. Si porteu la butxaca plena no us perdeu el reserva particular).
Seguint amb aquesta afició, i gràcies a la jove de casa, he descobert un bloc que tracta de vins i que és altament recomanable. D’acord, l’autor és el seu germà, en Nani, arenyenc de pro, amb coneixements profunds sobre la matèria, bones capacitats literàries i conversa agradablement infatigable (li ve de família). Per cert, ara que no ens escolta ningú, un petit secret: amb en Nani hem de fer negocis. El petit de la casa té predilecció per la seva filla gran i caldria mirar d’arreglar-ho (clar que el molt perla també parla meravelles d’una tal Paula que va a la seva classe, però és clar, de Sergi i Paula ja en tenim uns a casa).
Segurament, la primera afició que recordo, allà per la meva més tendre infància (el suport fotogràfic de l’esdeveniment ha estat fonamental per activar la meva capacitat memorística) és una que s’ha mantingut amb els anys, per no dir que ha anat creixent amb el pas del temps.
M’agraden vins i caves (no seguiré amb la llista de substàncies líquides legalment tolerades no sigui que algú pensi que n'abuso) especialment des que la meva àvia materna, en plena celebració del meu primer aniversari i esperonada per, diuen els que hi eren, una mirada de desig incontrolat d’aquest qui escriu, em va mullar el xumet en una copa de xampany (per aquelles èpoques no s’estilava la denominació d’origen). Es veu que, automàticament em vaig transformar en felí (els ulls em delaten) i hores d’ara encara estic llepant i rellepant. Clar que sempre ho puc justificar amb allò de la dieta mediterrània (invenció moderna però tant li fa) i la tradició greco-romana de la que som hereus.
Des del dia que vaig fer un any, doncs, he mamat l’enologia (expressió culte que amaga l’addicció no patològica a determinats tipus d’alcohols). M’agrada xafardejar per bodegues (a Mataró, que em perdonin la resta, us recomano la d’en Joan Domingo per allò que és la meva de tota la vida), deixar-me aconsellar (en Joan en sap un munt) i tastar vins negres i blancs (el rosat em costa) i, sobretot, caves (recomano visita obligada a Sant Sadurní d’Anoia amb parada obligada a Recaredo. Si porteu la butxaca plena no us perdeu el reserva particular).
Seguint amb aquesta afició, i gràcies a la jove de casa, he descobert un bloc que tracta de vins i que és altament recomanable. D’acord, l’autor és el seu germà, en Nani, arenyenc de pro, amb coneixements profunds sobre la matèria, bones capacitats literàries i conversa agradablement infatigable (li ve de família). Per cert, ara que no ens escolta ningú, un petit secret: amb en Nani hem de fer negocis. El petit de la casa té predilecció per la seva filla gran i caldria mirar d’arreglar-ho (clar que el molt perla també parla meravelles d’una tal Paula que va a la seva classe, però és clar, de Sergi i Paula ja en tenim uns a casa).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada