divendres, 10 de febrer del 2012

Canet mereix un segon institut


Després d’haver escoltat amb deteniment el debat sobre el segon institut que ahir va tenir lloc a Radio Canet entre l’Alcalde i representants de les AMPES de les escoles del poble sobre el segon institut, crec que val la pena apuntar algunes reflexions (que no polititzacions) des del sentit comú:

Una de les obligacions de les administracions que tenen competències educatives (la Generalitat i els ajuntaments) és planificar l’oferta i la demanda a curt, mig i llarg termini. Tinc la impressió que aquesta tasca, independentment de qui hagi governat a un i altre costat, no ha estat suficientment ben treballada a Canet i ha acabat succeint el que mai hauria d’haver passat: l’increment demogràfic ha col·lapsat l’únic equipament d’ensenyament secundari públic que existeix al poble (amb l’agreujant que no només atén les necessitats educatives del poble sinó que, a més, també acull alumnes de municipis veïns). Aquesta entradeta no té per finalitat repartir culpes, sinó fer adonar que els errors cal assumir-los per qui pertoqui i no repetir-los en el futur.

I ja som al cap del carrer: la immediatesa (llegiu necessitats d’escolaritzar més alumnes al proper curs amb condicions que no perjudiquin la qualitat educativa) se’ns menja. Però aquesta urgència no ens ha de fer perdre de vista que les decisions que es prenguin a curt termini no només han de pretendre resoldre el problema apuntat sinó que també, i en paral·lel, s’han de treballar pensant en el futur (els arbres ens han de deixar veure el bosc!). M’explico: a mig termini tenim dues opcions. Ampliar l’actual institut (hi ha espai suficient) o bé plantejar un nou institut (cal tenir un terreny de les dimensions adequades i cedir-lo a la Generalitat degudament urbanitzat i a punt per construir). La comunitat educativa de Canet es decanta per la segona opció (el govern municipal, si ens atenem a les declaracions i comunicats que han emès, sembla que també) i tot fa pensar que el Departament d’Educació aposta per la primera (per allò de l’estalvi de costos que representa i, deixeu-m’ho dir, potser perquè el seu model educatiu no acaba de prioritzar l’ensenyament públic).

Si l’opció bona és la segona, cal disposar d’un terreny d’equipament (us educatiu), adequar-lo i cedir-lo. Sembla fàcil, oi? Doncs aquí, vagi per endavant que estic d’acord amb l’alcalde. No ho és en absolut! Dels tres que inicialment s’han plantejat, tots tenen algun que altre inconvenient: la zona de la deixalleria era un antic abocador i, a més, comportaria haver de desmantellar aquest equipament i traslladar-lo (i, que jo sàpiga, la capacitat inversora de l’ajuntament és, hores d’ara, nul·la). L’espai situat al costat del polígon industrial ens diu el govern (i tenen raó) que limitaria el creixement futur d’aquesta zona. I l’estadi d’atletisme suporta alguna que altra càrrega en format hipoteca (i a més ja hi ha qui apunta qui allà mateix hi ha una antena que no faria aconsellable situar-hi un equipament esportiu). Altres opcions? Negociar una permuta amb espais privats, remirar-se els terrenys de propietat municipal amb possibilitats reals d’admetre un equipament educatiu... Cal, certament, escollir bé i per això es necessita temps! En tenim? Crec que si, si hi ha voluntat política de cercar un espai que permeti començar el curs vinent amb garanties. I aquest espai també el tenim: l’escola de teixits de punt.

I no perdem de vista que no només s’ha de cercar un bon espai sinó també que la tramitació administrativa per disposar d’un institut operatiu és llarga i ferragosa: disposar del terreny, cedir-lo, que la Generalitat l’accepti, que redactin el projecte constructiu, que l’aprovin, que disposin de partida pressupostària per iniciar les obres, que el licitin, que l’adjudiquin, que el construeixin, que l’equipin i que li assignin el personal docent i administratiu. Buff, de nou es necessita temps!

Arribat a aquest punt, i ja fent referència al debat de Radio Canet, em preocupa, i molt, que l’Alcalde expliqui que cada vegada que es reuneix amb la delegació territorial d’ensenyament li diuen una cosa nova. Aquest fet indica clarament que o no saben on van (o potser és que ho saben massa bé) o que es dediquen a marejar la perdiu i a endarrerir el tema.

I encara em preocupa més que li diguin que no estan disposats a pagar una segona direcció. Si això és així, amb l’excusa del no hi ha ni cinc de calaix que actualment serveix per justificar-ho tot (fins i tot l’injustificable), ens estan dient que ja ens podem oblidar d’un nou institut (que en el seu equip directiu compta amb un director!) i, per tant, la seva política de més barracots i, quan es pugui, avançar en una ampliació de l’IES Domènech i Montaner, seran fets consumats.

Clar que també em preocupa que l’Alcalde lligui el tema els terrenys que s’han de cedir amb el Pla d’Ordenació Urbana Municipal que, sembla ser, ja està treballant l’equip de Govern (agrairia expliquessin a la població quins són els criteris). I més que res em preocupa perquè, per molt que digui, un procés com aquest no es fa en dos anys, sinó que en comporta uns quants més. Ja m’està bé que tinguem un alcalde optimista, però tampoc cal ser-ho massa no sigui que l’optimisme es transformi en irrealitat!

Vista la situació actual soc del parer que el més assenyat és lligar curt el disposar d’un bon espai provisional de cara al curs vinent (que no passa per ampliar barracons), fer-li entendre al Departament d’Ensenyament (al delegat territorial i si fa falta a la consellera) que Canet ja disposa d’aquest espai i que aquest té nom i cognoms: es diu Escola de Teixits de Punt. I aquesta és una negociació política (no em val que l’Alcalde digui que ja ho ha intentat però que no li fan cas). Cal fermesa i, sobretot, arguments. Els joves d’aquest poble s’ho mereixen i la comunitat educativa també. I en paral·lel (i aquesta es feina de l’ajuntament) a trobar el terreny que caldrà cedir al departament (i a negociar-ho políticament!) i a definir, pactar i explicar terminis i calendaris de tot plegat (cessió, construcció...). Resolem, doncs, el problema immediat i encarem el futur amb més compromisos i menys interrogants.