diumenge, 5 de juny de 2011

Anàlisi de les eleccions municipals a Canet de Mar



Fent una repassada als resultats de les eleccions municipals a Canet, hi ha algunes dades que ràpidament criden l’atenció més enllà dels vots i regidors obtinguts per cada força política. Amb números a la ma és evident que CiU ha guanyat les eleccions, però si profunditzem una mica, ens trobem amb algunes curiositats:

-          La participació ha estat del 49,36%, deu punts per sota de les eleccions del 2007 i amb un cens electoral sensiblement superior (542 nous electors). Una dada certament preocupant que demostra, una vegada més, que la desafecció política és ben present a Canet.

Cal, per tant, que tots els grups polítics s’esforcin per connectar amb la ciutadania i no fer el de sempre després d’unes eleccions: la lamentació recurrent per, a continuació, deixar els bons propòsits en el calaix dels mals endreços i fins la propera.

Soc dels que pensen que és a través de la política com es transforma la societat i es resolen els problemes del comú, de tots nosaltres, i que el millor sistema continua essent la democràcia. I no em val l’argument que en països on la democràcia es troba més consolidada que la nostra també és dóna el fenomen de l’abstenció. Cal arremangar-se, amb fets, no paraules (que deia aquell) i combatre la desafecció des de la proximitat (deixarem, però, el tema de la més que necessària reforma del sistema electoral  per un altre dia que avui toca parlar en clau local).

-          CiU, tot i guanyar en número de vots, és qui més en perd respecte al 2007 (1.046!). Traduït a regidors, 3 menys (aquí també són els que més perden). Amb tot a favor, amb el tsunami del canvi convergent empenyent per tot Catalunya, a Canet aquesta lògica no ha acabat de funcionar. El candidat? La llista? El programa? Les lluites internes? Una dada per entendre-ho: en Rovira i el de Can Perusa es deuen haver fet un bon tip de riure. Amb aquest poti poti i algun element més s’entén perfectament el posterior pacte electoral.

-          ERC ha estat la segona força més votada i creix en nombre de vots (233 més respecte al 2007) i regidors (de dos a quatre). Un cas d’aquells que fa pensar que les anàlisis simplistes que ens diuen que els factors externs són determinants no acaben de rutllar (convindreu que la situació d’ERC a Catalunya, tant a nivell intern com electoral, no era la millor per afrontar les municipals amb tota la tranquil·litat del món). Doncs bé, l’efecte CTV (Canetenc/ca de Tota la Vida), conjugat amb l’estratègia de la pena (ens han fet fora del govern ha estat la frase més utilitzada pels seus candidats. Algun dia n’haurem de parlar d’aquesta cantarella que a força de repetir-se ha acabat quallant), la capacitat de mobilització dels seus i un programa més atractiu que no pas el de CiU (trasvàs de vots? Segurament si) han aconseguit fer forat.

-          UMdC, tot i perdre vots (78) ha incrementat un regidor. El vot fidel, en part poc amic dels seus ex-socis (per poc temps) de CiU, ha estat això, fidel. I l’efecte ja comentat de CTV (en aquest cas amb un perfil més conservador) ajuden a entendre uns resultats que els permetran governar de nou amb canvi de socis.

-          El PSC ha perdut clarament les eleccions. Diguem-ho pel seu nom. Baixa en número de vots (de fet en perd 609, el segon després de CiU), de regidors (de 5 a 3) i cap a l’oposició s’ha dit. Seria molt senzill argumentar-ho en base al cicle electoral negatiu que ha viscut (tant al Parlament de Catalunya com a les municipals), a la crisi, a determinades mesures que ha pres el govern Zapatero, a d’altres del Tripartit (el de la Generalitat), al desgast de l’acció de govern... Molt bé, però caldrà fer la consegüent reflexió en clau local ja que tots aquests factors també afectaven al govern, per exemple, del Xavi Amor a Pineda i bé que ha revalidat la majoria absoluta.

-          El PP el podríem qualificar de guanyador moral de les eleccions. És el partit que més incrementa els seus vots (349, que no són pocs), la qual cosa els permet retornar a l’ajuntament amb 2 regidors. És curiós el seu cas. En quatre anys poc se’ls ha vist o sentit a no ser que sigui per barallar-se entre ells. És l’estratègia Rajoy: no fer res que ja la cagaran els altres. Sumeu-hi allò del vot fronterer PP-PSC (poc ideològic i en clau de càstig) i sabreu d’on els han vingut força vots. El premi: de cap al govern!

-          De la resta poc a dir. ICV es torna a estavellar (el seu candidat ja ha anunciat que plega) i l’experiment d’en Loyo és queda en anècdota.

-          Ep, i no ens deixem els vots en blanc, que creixen en 127 (si comptessin com a partit polític ara tindrien un regidor) i els nuls (uns altres que pugen en 138). Entenc perfectament el vot blanc (aquells que no saben qui votar, segurament perquè no els convenç ningú, però com a bons demòcrates opinen a les urnes en comptes de quedar-se a casa) i potser no tant els nuls (emesos més en clau de cabreig contra el sistema però des de dins el sistema).

I el pacte de govern?

Amb aquest escenari de dispersió, sense majoria absoluta que permeti governar en solitari no hi ha més remei que pactar. I em consta que des de la nit de les eleccions, les anades i vingudes i els telèfons amunt i avall estaven a l’ordre del dia. El sentit comú diu que és el més votat qui ha de moure fitxa per ser investit alcalde. I evidentment que ho a fet.

Mirem-nos, abans d’anar al morbo de com quedarà el nou govern de Canet, algunes possibilitats de pacte (recordar que la majoria absoluta són 9 regidors):

-          ERC + UMdC + PSC: Reedició del pacte truncat un any abans de celebrar-se les eleccions. En aquest cas amb l’alcaldia d’ERC com a força més votada dels “pactants” (CiU, una vegada més, essent els més votats se’n van a l’oposició). El podríem qualificar de pacte de centre esquerra. Inviable, però, fruit de les males relacions entre ERC i UMdC. Parafrasejant Bill Clinton: “Són les persones, idiota!”

-          CiU + ERC + PSC: Alcaldia per CiU com a força més votada. Seria un pacte de centre esquerra versió catalanista. Inviable, sembla ser per les exigències d’ERC (si us ateneu al que diu CiU) o a les poques ganes de CiU (segons ERC). Conclusió: qui menteix?

-          CiU + UMdC + ERC: El pacte nacionalista/sobiranista/independentista amb dosis d’aigua beneïda. Veieu, però, el primer punt. Vàlida l’afirmació lleugerament modificada de l’amic de la Lewinsky.

-          CiU + UMdC + PSC: Possible però inviable atenent a les necessitats de CiU (no pas les del poble, sinó les estratègiques a nivell de país).

-          UMdC + PSC + PP: Massa poti poti contranatura, no creieu? Una virtut: tots ben pentinats amb la Cati d’Alcaldessa.

-          UMdC + ERC + PP: Uf, quin maldecap. Massa indignació. El conseller Puig hi hauria d’intervenir per “netejar” l’ajuntament.

-          Per seguir jugant, a totes les possibilitats anteriors podríeu afegir-hi un quart partit per acabar d’embolicar la troca i fer el caldo més gros (potser amb l’excusa de govern de concentració?).

Però anem per l’Òscar. And the winner is ... “CiU + UMdC + PP”

Un pacte lògic? Vàries claus per entendre’l (que no vol dir necessàriament compartir-lo):

-          L’eix “dreta – esquerra”: No ens enganyem, Canet és un poble amb un perfil electoral netament conservador (sumeu els vots de CiU, UMdC i el PP i contraposeu-los al PSC, ERC i ICV. Guanyen els primers per golejada i no només a les eleccions municipals sinó pràcticament a totes). Vist des d’aquest punt de vista, no és estrany que les tres forces de dreta (o de centredreta perquè no s’enfadi ningú) assoleixin un acord de governabilitat.

-          L’eix “nacional”: En aquest cas, i seguint la lògica anterior, Canet és un poble amb un perfil nacional català (aquí tots sumen exceptuant el PP i certs sectors socialistes que s’ho miren més en clau espanyola). Vist així, semblaria incongruent un pacte de CiU i UMdC (tots ells catalanets de pro, segons ens diuen) amb el PP (que per molt que la Sánchez Camacho s’esforci –o no!- en netejar-li la cara, són els que, entre altres perles, presenten recursos d’inconstitucionalitat contra l’Estatut). Què ha passat aquí? Apliquem el sentit comú: sempre que ha tingut l’oportunitat, CiU s’ha aliat amb el PP (però si fins i tot van recolzar la investidura de l’Aznar quan el PP tenia majoria absoluta!)

-          L’eix “Marín, pacta amb el PP que això que ens convé!”: Hipotètic contingut de la trucada rebuda pel futur alcalde, just després de conèixer dels resultats electorals (a l’altre costat del telèfon qualsevol alt càrrec orgànic de CiU amb despatx a Barcelona). Reconec que ha de ser dur per tots aquells convergents que han participat en les consultes per la independència pactar amb el PP. I més dur deu ser si l’acord et ve imposat de fora i en clau “ens hi juguem la diputació de Barcelona i alcaldies prou importants. Per tant, a callar i tragar”. El problema és que si tragues ara, amb quina credibilitat diràs demà que defenses els interessos de Canet? Un alcalde ha de decidir i no deixar que els de fora decideixin per ell. Perdoneu, però algú ho havia de dir!

-          L’eix “particular”: Per fi ho han aconseguit! Després d’anys i panys de divisió, mal rotllos i altres històries CiU s’ha cruspit (o diuen que ho farà en un any) als nois díscols d’UMdC. Potser per celebrar-ho fins i tot els hi cantaran, a duo amb els del PP, allò de “vuelve a casa vuelve por Navidad”. Tot tornarà a la normalitat i a les properes tindran, en teoria, més opcions d’aconseguir la preuada majoria absoluta. Veurem quina serà la pràctica

-          L’eix “necessitat”: I els d’UMdC? S’han passat anys i panys posant a parir als convergents (i viceversa), els hi van negar el pacte al 2007 (i això que els hi donaven l’oro i el moro!) i ara es fan petons i abraçades. Algú ho entén? Hi tant home!  La seva única possibilitat de subsistència (política? d’un altre tipus?) només passa per l’abraçada de l’os de CiU (a qui ja els va bé per empassar-se’ls i sumar en el futur) o per un estranyíssim pacte amb el PSC i el PP que ningú no entendria si no fos en clau aferrar-se a la poltrona com sigui. Entre algun infiltrat que ha apretat per pactar amb CiU i tornar a la casa comuna (on li esperarà alguna prebenda?) i les necessitats més immediates d’altres, poc crèdit (o molt) els quedarà davant el seu electorat.

I ara què?

Doncs el dia 12 de juny a constituir l’ajuntament i a governar. I a poder ser que ho facin bé ja que el poble, amb la que cau en format crisis, no es pot permetre perdre quatre anys. Venen temps difícils, és cert (si governessin uns altres diria exactament el mateix). I caldrà prendre decisions valentes (ordenances fiscals i pressupost 2012 seran de les primeres i aquí començarem a veure el tarannà del nou govern. Tant pel que fa a les propostes com a les formes de vehicular-les).

I des de l’oposició, on diuen fa tant fred, els electes del PSC (els d’ERC suposo faran el mateix) hauran de defensar, com sempre han fet, el seu model per Canet, plasmat en el programa electoral. I no tinc cap dubte que ho faran de forma constructiva i proposant alternatives allà on no hi pugui haver acord. El PSC és un partit de govern i aquesta vocació es demostra sempre, independentment dels resultats electorals.

Cap comentari: