Caram noi, aquells que es passen el dia dient que Mataró no pinta res al món mundial perquè no surt mai als mitjans de comunicació d’abast nacional, darrerament deuen estar garratibats per la presència mediàtica de la capital del Maresme lliure i tropical. Que si la beatificació d’aquell que venia pams de cel, que si el nou culebrot culinari de TV3, que si el recurrent serial de Can Fàbregas, que si els pisos contenidor, que si els puticlubs. Però si fins i tot ahir mateix sortíem al Polònia!
I sobre aquest darrer tema mediàtic, què dir? Primer de tot, allò que més em subleva i que no és altra cosa que la hipocresia de molts que sembla que ara han descobert la sopa d’alls. Afortunadament, en Manel Cusachs s’encarrega de documentar que a Mataró, de puticlubs n’hi ha hagut sempre (i de puteros, no ho oblidem, que sense demanda no hi ha oferta). I fins i tot no cal remuntar-se a la història, només passejar per la ciutat per veure que encara n’hi ha. Sumem-hi allò que el tema de la prostitució, sempre que es pot, es tracta de puntetes i ja tenim caldo gros (curiós, en el cas de Mataró, cap declaració pública de la regidora de la dona).
Legislativament ja s’han encarregat d’explicar-nos que tots els mals deriven d’un decret del govern de la Generalitat al 2002 (2002? Ha plogut des d’aleshores i sembla que ningú ha estat amatent a suprimir-lo, modificar-lo o modernitzar-lo) i de que l’ajuntament no ha fet els deures per comptar amb una ordenança pròpia que reguli allò que pot regular (i que consti que dic ajuntament i no govern municipal perquè si aquest darrer no se n’ha preocupat, tampoc ho ha fet l’oposició a través dels mecanismes que té al seu abast. Això si, de propostes de resolució sobre el sexe dels àngels se’n poden veure a cada ple) i per tant s’ha de basar en l’ordre PRE/335/2003 de la Generalitat que fixa una ordenança tipus.
A partir d’aquí, ens trobem l’empresari espavilat que decideix fer negoci amb el tema i amb una gestió més que deficient de tot plegat.
Tornem anar a pams. Resulta que l’empresari pretén instal·lar dos puticlubs al polígon del Rengle (si, si, just a tocar del Tecnocampus, l’aposta estratègica de la ciutat per modernitzar el teixit productiu. M’estalvio la conya fàcil sobre la ubicació, la clientela potencial i la creació de llocs de treball, que el tema és prou seriós) i ningú se n’assabenta fins fa quatre dies. Què ha passat? Des del juliol de l’any passat, quan aquest senyor comença a tramitar llicències, fins ara, també ha plogut (i força). Secretisme? Absurd perquè és evident que aquest tema acabarà sortint a la llum pública (és difícil amagar un edifici amb connotacions concretes) i que se n’ha hagut de donar compte en comissió informativa (clar que podia haver passat com un mer tràmit i sense que l’oposició fes la feina que li pertoca de mirar-se els expedients per prendre’n posició). Manca de cintura política? Podria ser, és allò de no valorar amb suficient criteri el què tens entre mans. En aquest cas algú ha badat (políticament i tècnica). Clar que en aquest cas sempre és pot optar per buscar un cap de turc (la culpa és de la Generalitat, el tècnic de torn que no ha informat amb suficient diligència al polític, el regidor de l’oposició que intermediava en el tema. Bé, en aquest darrer cas sembla més una cortina de fum per tapar les vergonyes pròpies). Sigui com sigui ja hi tornem a ser. L’oposició (si, si, aquells que tampoc han fet els deures) dispara amb bala i demana caps, el veïns emprenyats fins a la medul·la (puteros a part, a qui li agradaria una infraestructura d’aquestes característiques prop de casa?).
I de la nit al dia, solució sobre la taula. Se suspenen les llicències per decret i tothom a córrer. I el primer que correrà, no ho dubteu, serà l’empresari de torn. Veurem quan triga a portar el cas als tribunals i quina és la resposta d’aquests (recordem que té una llicència atorgada de les dues sol·licitades). Si, malgrat les diferències, ens atenim a algun precedent no puc més que recordar l’amic Carles Rocabert, ex alcalde de Cabrera, i el pa en tomàquet que deu tenir en aquests moments sobre la taula arran de la seva actuació amb cert puticlub (em nego a fer publicitat) situat a peu de la N-II.
I a l’Alcalde de Mataró, en Joan Antoni Baron, finalment l’hauran de fer bomber honorífic, més que res perquè s’està especialitzant en apagar incendis i en posar la cara mentre d’altres fan la viu viu.
I sobre aquest darrer tema mediàtic, què dir? Primer de tot, allò que més em subleva i que no és altra cosa que la hipocresia de molts que sembla que ara han descobert la sopa d’alls. Afortunadament, en Manel Cusachs s’encarrega de documentar que a Mataró, de puticlubs n’hi ha hagut sempre (i de puteros, no ho oblidem, que sense demanda no hi ha oferta). I fins i tot no cal remuntar-se a la història, només passejar per la ciutat per veure que encara n’hi ha. Sumem-hi allò que el tema de la prostitució, sempre que es pot, es tracta de puntetes i ja tenim caldo gros (curiós, en el cas de Mataró, cap declaració pública de la regidora de la dona).
Legislativament ja s’han encarregat d’explicar-nos que tots els mals deriven d’un decret del govern de la Generalitat al 2002 (2002? Ha plogut des d’aleshores i sembla que ningú ha estat amatent a suprimir-lo, modificar-lo o modernitzar-lo) i de que l’ajuntament no ha fet els deures per comptar amb una ordenança pròpia que reguli allò que pot regular (i que consti que dic ajuntament i no govern municipal perquè si aquest darrer no se n’ha preocupat, tampoc ho ha fet l’oposició a través dels mecanismes que té al seu abast. Això si, de propostes de resolució sobre el sexe dels àngels se’n poden veure a cada ple) i per tant s’ha de basar en l’ordre PRE/335/2003 de la Generalitat que fixa una ordenança tipus.
A partir d’aquí, ens trobem l’empresari espavilat que decideix fer negoci amb el tema i amb una gestió més que deficient de tot plegat.
Tornem anar a pams. Resulta que l’empresari pretén instal·lar dos puticlubs al polígon del Rengle (si, si, just a tocar del Tecnocampus, l’aposta estratègica de la ciutat per modernitzar el teixit productiu. M’estalvio la conya fàcil sobre la ubicació, la clientela potencial i la creació de llocs de treball, que el tema és prou seriós) i ningú se n’assabenta fins fa quatre dies. Què ha passat? Des del juliol de l’any passat, quan aquest senyor comença a tramitar llicències, fins ara, també ha plogut (i força). Secretisme? Absurd perquè és evident que aquest tema acabarà sortint a la llum pública (és difícil amagar un edifici amb connotacions concretes) i que se n’ha hagut de donar compte en comissió informativa (clar que podia haver passat com un mer tràmit i sense que l’oposició fes la feina que li pertoca de mirar-se els expedients per prendre’n posició). Manca de cintura política? Podria ser, és allò de no valorar amb suficient criteri el què tens entre mans. En aquest cas algú ha badat (políticament i tècnica). Clar que en aquest cas sempre és pot optar per buscar un cap de turc (la culpa és de la Generalitat, el tècnic de torn que no ha informat amb suficient diligència al polític, el regidor de l’oposició que intermediava en el tema. Bé, en aquest darrer cas sembla més una cortina de fum per tapar les vergonyes pròpies). Sigui com sigui ja hi tornem a ser. L’oposició (si, si, aquells que tampoc han fet els deures) dispara amb bala i demana caps, el veïns emprenyats fins a la medul·la (puteros a part, a qui li agradaria una infraestructura d’aquestes característiques prop de casa?).
I de la nit al dia, solució sobre la taula. Se suspenen les llicències per decret i tothom a córrer. I el primer que correrà, no ho dubteu, serà l’empresari de torn. Veurem quan triga a portar el cas als tribunals i quina és la resposta d’aquests (recordem que té una llicència atorgada de les dues sol·licitades). Si, malgrat les diferències, ens atenim a algun precedent no puc més que recordar l’amic Carles Rocabert, ex alcalde de Cabrera, i el pa en tomàquet que deu tenir en aquests moments sobre la taula arran de la seva actuació amb cert puticlub (em nego a fer publicitat) situat a peu de la N-II.
I a l’Alcalde de Mataró, en Joan Antoni Baron, finalment l’hauran de fer bomber honorífic, més que res perquè s’està especialitzant en apagar incendis i en posar la cara mentre d’altres fan la viu viu.
1 comentari:
Diguem que estic gaire bé d'acord amb tu.... però no en la part del final.
Aqui no se si s'ha "badat" o bé "obviat".
En el de la carn sí... je je :)
Publica un comentari a l'entrada