dilluns, 8 de març de 2010

El Ple de les putes


Ja em sap greu, ja, tenir que coincidir amb el PP de Mataró. Hi no ho dic des d’un punt de vista ideològic, que aquí estem a les antípodes, sinó amb les manifestacions del seu cap de grup municipal, en Pau Mojedano (a qui conec des de fa ans i panys i amb qui ens uneix una bona sintonia personal) quan expressa l’absurditat viscuda al darrer ple amb el tema estrella, si més no mediàticament, parlant, que en ell es tractà. Com pot ser que amb el tema dels puticlubs no s’hi anés amb una proposta de resolució conjunta quan sembla que tothom està d’acord que ens trobem davant d’un tema prou important com per afrontar-lo tot units fent força? La resposta, malauradament, es ben senzilla: política de vol gallinaci.

Puc entendre perfectament que l’oposició demani responsabilitats perquè la feina no s‘ha fet prou bé (sobretot el fet de no donar suficient protagonisme al tema, per no dir intentar passar-lo de puntetes) però no que hi hagi qui vulgui aprofitar-lo per fer partidisme de pa sucat amb oli. El tema és prou seriós i complex com per buscar acords entre les forces polítiques, actuar en la mesura que la legalitat li permet al municipi i instar a aquells que poden modificar-la, diem-ne Parlament de Catalunya, a que faci la feina si ho considera oportú. I no oblidem que aquí estem davant de dos debats que se solapen: l’exercici de la prostitució i la situació de les i els (que de putos també n’hi ha!) que l’exerceixen i l’espai on aquesta activitat es desenvolupa.

En el cas de Mataró sembla que el debat s’ha focalitzat sobretot en el segon aspecte, malgrat l’intent de dos partits minoritaris (diguis CUP o ICV). És evident que el ple de l’ajuntament poc pot regular aquest aspecte, però no estaria de més que les seves idees les traslladessin, sobretot en el cas d’ICV, als seus companys del Parlament i del Govern (la Tura, en la seva etapa de consellera d’interior, va començar a abordar el tema i, fins i tot, algun paper va produir al respecte, però curiosament, des que ICV hi és al capdavant, sembla ser que el tema dorm la son dels justos. Clar que en Saura, amb els merders que té, deu considerar altres prioritats).

Sense aquest debat de fons resolt, als municipis els toca viure amb l’ai al cor. I en aquest aspecte, és ben cert que estem davant una qüestió de mides. Si el puticlub és petit, s’aplica el decret de marres i aquí no passa res. Si és gran, tothom a posar-se nerviós. Però em fot la poca traça amb que alguns tracten la qüestió. I aquest és el cas especialment de CiU. En Mora, intentant escombrar cap a casa a qualsevol preu, ens intenta fer creure que l’ajuntament es pot treure les puces de sobre
anul·lant la llicència ja concedida per un defecte de forma atribuïble a la seva tramitació. Aquest senyor, que en les seves files disposa d’advocats en exercici, o va mal aconsellat (o dubto) o intenta enganyar descaradament a la ciutadania (més aviat la cosa va per aquí, a veure si en treu algun rèdit electoral). Estic convençut que algú ja li deu haver explicat que, si té raó en la seva argumentació, això no resol res. S’anul·la la llicència però a partir d’aquí ningú podrà impedir a l’empresari de torn que torni a tramitar per l’altre via i a veure qui és el guapo que li impedeix muntar el negoci.

El govern, per la seva banda, i aplicant una estratègia ja coneguda (per què em recorda el culebrot de Can Fàbregas?), ha proposat guanyar temps: es congelen les llicències per elaborar un pla urbanístic que limiti la presència de puticlubs a Mataró. No es resol definitivament el problema però es difumina en el temps i d’aquí en deurà sortir allò de locals més petits i separats en l’espai. Ja veurem com se’n sortiran. Confio que, mentrestant aprofitin el temps perquè el germà gran (el del Parlament) es posi les piles i també legisli clarament, evitant, a ser possible, els clarobscurs del decret actualment vigent.

Em queda un darrer tema a la cartera. El de la CUP posen de relleu certes connexions de l’empresari puticlubero amb l’ajuntament (propietari de la Masia de Can Ribot i de terrenys al sector Iveco-Pegaso). No serà que, pensament malament, aquest senyor a iniciat l’operació puticlubs per negociar, des d’una posició de força, altres interessos urbanístics a la ciutat que li poden comportar una bona plusvàlua? El temps també ens ho dirà.