dilluns, 19 de març de 2007

La foto de les Azores


Quatre anys de la foto de las Azores (Bush, el senyor de la guerra; Blair, el fidel vasall i Aznar, el bufó de la cort), quatre anys d’una guerra il·legal (Irak en el punt de mira. El programa aliments per petroli es modifica pel de míssil va, míssil bé), quatre anys de devastació i mort (ciutats destruïdes i patiment de la població civil. Imatges recurrents als mitjans de tot el món, tant recurrents que el seu impacte és quasi nul en les consciències col·lectives), quatre anys sense trobar armes de destrucció massiva (que només existeixen en la imaginació d’aquells que van propiciar la creuada i van de conya per justificar l’injustificable), efectes col·laterals en la nostra pell (192 morts com a resultat de l’11-M. Gràcies senyor Aznar per rectificar, una mica tard, aquella seva veritat absoluta sobre les armes de destrucció massiva. Gràcies president Zapatero per treure les tropes espanyoles de l’Irak), quatre anys d’enfrontaments fratricides (àrabs contra kurds, chiites contra sunnites, resistents contra tropes d’ocupació, terroristes contra qui se’ls posa per davant).

Una vegada més el gran germà americà (bé, el govern neocon de Bush per ser exactes, no cal posar a tothom al mateix sac), passant-se pel folre les resolucions de l’
ONU (això tampoc es nou, mireu-vos el diari de sessions i veureu el pa que s'hi dóna) s’erigeix, de motu propi, en qui mana al món, en qui decideix què és correcte o incorrecte. I en base a la seva voluntat divina promou la santa creuada per portar la democràcia al món àrab, alliberar-los de la tirania d’un dictador (ben finançat i engreixat pels propis USA quan va convenir, especialment durant el període de la guerra Irak – Iran) i tatxar de la llista un altre país terrorista per excel·lència (com ho van ser en el seu dia Nicaragua i tants altres països de l’Amèrica llatina que han hagut de patir la benevolència del germà americà. Que hores d’ara no s’hagi trobat cap connexió Saddam – Bin Laden no té cap importància. Igualet, igualet que l’Acebes amb la trama d'ETA i el 11-M).

Raons democràtiques i de seguretat mundial? I una merda. Parafrasejant a Bill Clinton, “són raons geoestratègiques i econòmiques, estúpid!”. Un peu, o millor dit una bona bota (militar) al bell mig del proper Orient, terra mil·lenària i especialment, ben farcida d’or negre, propera als països amics d’Aràbia Saudí (exemple de país demòcrata on n’hi hagi) i d’Israel (un altre client habitual dels USA); base per successives ràtzies sobre els altres dolents de la zona (Iran, el proper a la llista?); font de negoci per les empreses “amigues” (reconstruccions físiques d’allò que el “foc amic” va convertir en cendres, extracció de barrils de petroli, la indústria armamentística dels amics de Bush fregant-se les mans... Beneficis a costa de vides humanes?); un govern demòcrata governant Irak? i un tirà a la forca (no hi havia altres mesures més “netes” per derrocar al dictador?).

Tot plegat un bon exemple de com la humanitat progressa i no recau en els errors del passat. Anem apanyats!