Continuant amb la història dels reis, qui no ha vist multitud de nens i nenes fent llargues cues per acabar entregant l’objecte més preuat a qui farà realitat els seus somnis? La carta, com no, és l’element que plasma la recompensa per haver-se portat bé. És on es defineixen anhels, voluntats i esperances. Tanmateix com el programa electoral. És (hauria de ser) el document on hom dibuixa el model de ciutat que proposa als ciutadans i on defineix les polítiques sectorials que portarà a terme per fer realitat aquest somni. És (hauria de ser) un full de ruta caracteritzat per un element central: la viabilitat (s’ha de poder fer allò que s’escriu i, òbviament, s’ha de poder pagar). A més, és (hauria de ser) un document intel·ligible (de poc serveix esmerçar esforços si aquell a qui va dirigit és incapaç d’entendre’l).
Si les cartes als reis tenen continguts ben diversos en funció de les necessitats i voluntats de cadascú, amb els programes electorals passa tres quarts del mateix. Hi ha, però, una diferència substancial. Els infants tenen molt clar que la seva carta ha d’arribar al destinatari (sigui patge sigui rei multicolor) i que aquesta s’ha d’entregar en ma i amb el nom ben visible no sigui que els reis passin de llarg! Amb els programes electorals aquesta circumstància ja no és tan clara. Hi ha qui té molt clar que cal difondre les seves propostes per afavorir que aquestes siguin ben conegudes entre la ciutadania i n’hi ha d’altres que prefereixen presentar enunciats genèrics que són tant vàlids (encara que només sigui pel fet que no concreten res) a Mataró, Santiago de Xile o Tombuctú i sempre queden aquells que tenen com a prioritat amagar-lo (potser perquè no tenen res a dir? Potser perquè allò que volen dir pot espantar més que generar complicitats?).
A Mataró aquestes circumstàncies també es donen. Només cal fer un experiment senzill per constatar-ho. Es pot anar a les seus dels diferents partits i altres invents electorals i demanar el programa (suposo que, per raons evidents, entendreu que aquesta no ha estat la meva opció preferida) o bé és pot fer una cerca en els diferents webs (és més còmode i t’evites que alguns t’engeguin a fer punyetes doncs és prou evident que soc dels “altres”). A continuació trobareu el resultat d’aquest treball de “recerca”:
He començat, com no, pel PSC, els meus, i al web de candidat Baron podreu trobar el programa electoral en versió complerta, per àrees temàtiques i per territoris. És un programa que s’ha fet atenent a tres premisses bàsiques: l’experiència de govern (que et dóna una perspectiva realista de la situació i que, per tant, defuig els brindis al sol), la participació de tantes i tantes persones que hi ha dit la seva i que han fet aportacions enormement valuoses (és allò d’escoltar els problemes reals de la gent i aplicar-hi solucions) i el fet de tenir un projecte de ciutat clar (de ciutat present i de futur). Un programa que dóna resposta a les necessitats d’una societat que evoluciona (en habitatge –amb la construcció d’un mínim de 1.250 habitatges de promoció pública-, en economia –amb la creació de llocs de treball a partir del Tecnocampus i l’arribada del Corte Inglés-, en educació –ampliant amb 3 la xarxa d’escoles bressol municipals, construint 2 nous CEIP i 2 IES-, en serveis a les persones –millorant la situació de les persones amb dependència, en cultura –posant en valor nous equipaments com Can Marfà i la segona biblioteca, construint un nou equipament destinat a arts escèniques, col·laborant amb les entitats i rehabilitant espais emblemàtics com el Foment i, entre d’altres, la Sala Cabanyes- invertint en la millora continuada dels barris i de la mobilitat de les persones –amb 4.500 noves places d’aparcament i incrementant la flota del Mataró Bus). Un programa complet que no només bé avalat per la credibilitat de Joan Antoni Baron sinó que, a més, s’ha quantificat econòmicament i és perfectament viable portar-lo a la pràctica.
CiU ha optat per una altre línia a l’hora d’ensenyar els seus compromisos per Mataró. De fet, sembla que en Mora tingui por d’ensenyar totes les cartes no sigui que la seva credibilitat disminueixi encara més (és bo recordar que els seus ex socis d’Unió, aquells a qui va donar la patada, l’hi ha retret que no és persona de fiar). Al web hi ha penjat un programa de generalitats vàries fet, pel que es desprèn, més amb la idea d’acontentar uns quants que no pas pensant en un projecte global de ciutat i, permeteu-me dir-ho, amb alguna que altra proposta que fa riure (per no dir plorar). Ara resulta que es preocupen pels habitatges protegits i per les escoles bressol quan durant 23 anys (si no em fallen els números com a d’altres) de govern a la Generalitat n’hi se n’han preocupat! De la mateixa manera que apostes que per ells també eren estratègiques, com el Tecnocampus i l’arribada de la locomotora comercial, ara resulta, per mer oportunisme polític que ja no ho són tant. Res home, una mica de serietat si us plau.
Al web del PP també podreu trobar un apartat de propostes que, dedueixo, deuen formar part del seu programa electoral (aquí tampoc el trobo en versió completa!). Curiós, si cliqueu sobre els diferents apartats de propostes veureu que algunes estan en blanc (clar que també podria ser que el meu ordinador no funcionés correctament) i d’altres presenten algun document d’aquells que en podríem anomenar carta als reis total. Vaja, que soc incapaç de trobar amb tot detall una de les seves propostes estrella: la ciutat de la gent gran (dels que s’ho puguin pagar, clar! Llàstima que s’ha oblidat mirar que volen realment les persones grans de la ciutat. Una pista:sobretot volen viure a casa seva!).
Tinc veritables problemes amb el Web d’ICV. S’hi bé hi trobo el programa electoral complet, quan passo al web del candidat me n’adono que aquí només hi ha el programa marc nacional. Al web d’ERC també hom pot localitzar ràpidament el programa i, fins i tot, alguna foto de la seva aposta estratègica per l’habitatge en format contenidors reciclats. Bé, queda clar que deu ser patrimoni de totes les forces polítiques d’esquerra posar a l’abast de tothom la totalitat del programa electoral. La dreta simplement passa. O no és massa important allò que tenen a dir o simplement, aquesta vegada sense notari, fins i tot han pactat com presentar les seves propostes. Clar que algú sempre pot dir que això d’internet només s’ho miren quatre. Potser si, però la informació que a través d’ell es difon és significativa perquè tothom sense excepció s’apunta al carro de la modernitat.
De la resta només la CUP i l’AVdm tenen web propi. Els primers amb algun document centrat especialment en els tòpics que sempre repeteixen sobre urbanisme (no aniria malament entendre que una ciutat és quelcom més) i altres ben poqueta cosa diuen. La resta de partits res de res. És normal, com deia en edicions passades no només no els coneixen ni a ca seva sinó que a més encara coneixen menys la ciutat que aspiren a governar.
I fins aquí l’anàlisi del programari. Per demà deixaré les conclusions.
Si les cartes als reis tenen continguts ben diversos en funció de les necessitats i voluntats de cadascú, amb els programes electorals passa tres quarts del mateix. Hi ha, però, una diferència substancial. Els infants tenen molt clar que la seva carta ha d’arribar al destinatari (sigui patge sigui rei multicolor) i que aquesta s’ha d’entregar en ma i amb el nom ben visible no sigui que els reis passin de llarg! Amb els programes electorals aquesta circumstància ja no és tan clara. Hi ha qui té molt clar que cal difondre les seves propostes per afavorir que aquestes siguin ben conegudes entre la ciutadania i n’hi ha d’altres que prefereixen presentar enunciats genèrics que són tant vàlids (encara que només sigui pel fet que no concreten res) a Mataró, Santiago de Xile o Tombuctú i sempre queden aquells que tenen com a prioritat amagar-lo (potser perquè no tenen res a dir? Potser perquè allò que volen dir pot espantar més que generar complicitats?).
A Mataró aquestes circumstàncies també es donen. Només cal fer un experiment senzill per constatar-ho. Es pot anar a les seus dels diferents partits i altres invents electorals i demanar el programa (suposo que, per raons evidents, entendreu que aquesta no ha estat la meva opció preferida) o bé és pot fer una cerca en els diferents webs (és més còmode i t’evites que alguns t’engeguin a fer punyetes doncs és prou evident que soc dels “altres”). A continuació trobareu el resultat d’aquest treball de “recerca”:
He començat, com no, pel PSC, els meus, i al web de candidat Baron podreu trobar el programa electoral en versió complerta, per àrees temàtiques i per territoris. És un programa que s’ha fet atenent a tres premisses bàsiques: l’experiència de govern (que et dóna una perspectiva realista de la situació i que, per tant, defuig els brindis al sol), la participació de tantes i tantes persones que hi ha dit la seva i que han fet aportacions enormement valuoses (és allò d’escoltar els problemes reals de la gent i aplicar-hi solucions) i el fet de tenir un projecte de ciutat clar (de ciutat present i de futur). Un programa que dóna resposta a les necessitats d’una societat que evoluciona (en habitatge –amb la construcció d’un mínim de 1.250 habitatges de promoció pública-, en economia –amb la creació de llocs de treball a partir del Tecnocampus i l’arribada del Corte Inglés-, en educació –ampliant amb 3 la xarxa d’escoles bressol municipals, construint 2 nous CEIP i 2 IES-, en serveis a les persones –millorant la situació de les persones amb dependència, en cultura –posant en valor nous equipaments com Can Marfà i la segona biblioteca, construint un nou equipament destinat a arts escèniques, col·laborant amb les entitats i rehabilitant espais emblemàtics com el Foment i, entre d’altres, la Sala Cabanyes- invertint en la millora continuada dels barris i de la mobilitat de les persones –amb 4.500 noves places d’aparcament i incrementant la flota del Mataró Bus). Un programa complet que no només bé avalat per la credibilitat de Joan Antoni Baron sinó que, a més, s’ha quantificat econòmicament i és perfectament viable portar-lo a la pràctica.
CiU ha optat per una altre línia a l’hora d’ensenyar els seus compromisos per Mataró. De fet, sembla que en Mora tingui por d’ensenyar totes les cartes no sigui que la seva credibilitat disminueixi encara més (és bo recordar que els seus ex socis d’Unió, aquells a qui va donar la patada, l’hi ha retret que no és persona de fiar). Al web hi ha penjat un programa de generalitats vàries fet, pel que es desprèn, més amb la idea d’acontentar uns quants que no pas pensant en un projecte global de ciutat i, permeteu-me dir-ho, amb alguna que altra proposta que fa riure (per no dir plorar). Ara resulta que es preocupen pels habitatges protegits i per les escoles bressol quan durant 23 anys (si no em fallen els números com a d’altres) de govern a la Generalitat n’hi se n’han preocupat! De la mateixa manera que apostes que per ells també eren estratègiques, com el Tecnocampus i l’arribada de la locomotora comercial, ara resulta, per mer oportunisme polític que ja no ho són tant. Res home, una mica de serietat si us plau.
Al web del PP també podreu trobar un apartat de propostes que, dedueixo, deuen formar part del seu programa electoral (aquí tampoc el trobo en versió completa!). Curiós, si cliqueu sobre els diferents apartats de propostes veureu que algunes estan en blanc (clar que també podria ser que el meu ordinador no funcionés correctament) i d’altres presenten algun document d’aquells que en podríem anomenar carta als reis total. Vaja, que soc incapaç de trobar amb tot detall una de les seves propostes estrella: la ciutat de la gent gran (dels que s’ho puguin pagar, clar! Llàstima que s’ha oblidat mirar que volen realment les persones grans de la ciutat. Una pista:sobretot volen viure a casa seva!).
Tinc veritables problemes amb el Web d’ICV. S’hi bé hi trobo el programa electoral complet, quan passo al web del candidat me n’adono que aquí només hi ha el programa marc nacional. Al web d’ERC també hom pot localitzar ràpidament el programa i, fins i tot, alguna foto de la seva aposta estratègica per l’habitatge en format contenidors reciclats. Bé, queda clar que deu ser patrimoni de totes les forces polítiques d’esquerra posar a l’abast de tothom la totalitat del programa electoral. La dreta simplement passa. O no és massa important allò que tenen a dir o simplement, aquesta vegada sense notari, fins i tot han pactat com presentar les seves propostes. Clar que algú sempre pot dir que això d’internet només s’ho miren quatre. Potser si, però la informació que a través d’ell es difon és significativa perquè tothom sense excepció s’apunta al carro de la modernitat.
De la resta només la CUP i l’AVdm tenen web propi. Els primers amb algun document centrat especialment en els tòpics que sempre repeteixen sobre urbanisme (no aniria malament entendre que una ciutat és quelcom més) i altres ben poqueta cosa diuen. La resta de partits res de res. És normal, com deia en edicions passades no només no els coneixen ni a ca seva sinó que a més encara coneixen menys la ciutat que aspiren a governar.
I fins aquí l’anàlisi del programari. Per demà deixaré les conclusions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada