Plou. El que hauríem de celebrar com un fet positiu en un país abocat a la sequera amb major o menor grau, s’acaba convertint, quan succeeix a l’agost, en puteig absolut per tots aquells que fan vacances i que aspiren a gaudir del sol i platja tant tradicional entre els usuaris dels indrets turístics clàssics d’aquestes terres. Què és més important, que els pantans incrementin el seu nivell d’aigua o que aquesta brolli per l’aixeta? Pel comú dels mortals, sens dubte, que es puguin dutxar amb la freqüència òptima. Però un es dutxa si l’aigua arriba fins a casa i perquè aquest fet es produeixi, aquest recus tant escàs val més que estigui emmagatzemat en abundància i que plogui força a les capçaleres dels rius.
Segueix plovent. Sintonitzo l’emissora de torn per assabentar-me de si un altre dels efectes típics dels dies plujosos és un fet i resulta que si, els trens no funcionen d’acord amb les freqüències de pas que els horaris penjats a les estacions indiquen. Haurem de deixar fins demà les gestions que haig d’anar a fer a Mataró. Al final, entre tots plegats, aconseguiran que de defensar el transport públic em passi al bàndol del vehicle particular per tot el que faci falta.
És la llei de Murphy en la seva màxima expressió (si alguna cosa va malament, sempre pot anar pitjor). I és que ja fa dies que aquest país es troba immers en l’inexorable pèndol de la maleïda llei. De fet, qualsevol turista que hagi campat per aquí darrerament i que hagi hagut de suportar tots els maldecaps que ens han caigut a sobre, transmetrà als seus paisans una imatge de república bananera que no ens mereixem.
Els trens de rodalies van quan els dóna la real i santíssima gana i RENFE continua patint, tot i els mil i un protocols que sembla tenen dissenyats, dels mateixos mals de sempre (on cony és la comunicació de què està passant als que esperem el tren a l’estació o als que s’han quedat tirats dins un túnel, fotent-se de calor i esperant que algú els vagi a treure?). Ja se que durant anys i panys no s’ha invertit un duro/euro en la xarxa i que és molt fàcil buscar culpables d’una situació indigna per milers de persones que massa sovint veuen frustrades les expectatives d’arribar al seu destí amb un mínim de puntualitat. Però si us plau, si la única cosa que tenen a oferir-nos són excuses i demanar paciència, potser que algú s’ho faci mirar. O, ja posats, el dia que algú decideixi no pagar la hipoteca que vagi al banc de torn i els argumenti que, cap problema, paciència i ho sento molt. Veureu que li passarà al pobre ingenu!
Però és clar es que també resulta que tenim un aeroport tercermundista on cada agost es repeteixen els mateixos problemes. De fet, alguna cosa hi ha garantida al Prat, saps que marxaràs, cap al teu destí o cap a casa, però no a quina hora i menys si ho faràs amb maletes o sense. Espectacle assegurat. Ja n’hi ha prou de tenir un aeroport de segona quan dia si i dia també reivindiquem que som un país de primera. Molt malament deuen estar les coses si fins i tot els empresaris es van mobilitzar per solucionar una situació que clama al cel.
I la última, resulta que FECSA-ENDESA ha enviat cartes de disculpa als abonats que s’han quedat sense llum a Barcelona (aquí, a l’igual que amb els trens també em va tocar pringar. Resulta que el 24 de juliol vaig haver d’anar a cert equipament oficial situat al carrer València. Després d’una hora i mitja esperant al carrer a veure si m’atenien, finalment em van enviar cap a casa ja que no hi havia llum i els ordinadors no els funcionaven). Moltes gràcies, però resulta que aquests, a l’igual que RENFE, també han invertit ben poc en els darrers anys. És allò típic que succeeix quan hom privatitza empreses sense liberalitzar el mercat. Curt i ras: continuen fotent el que els dóna la gana i funcionant com un monopoli encobert. I com sempre, els que acaben patint les conseqüències són els pobres consumidors de peu. Això si, una bona notícia, sembla que aviat retiraran els generadors que no deixen dormir als veïns tot i que els hi proporcionen la tant necessària energia elèctrica.
Conclusió, per molt que ens esforcem autoconvencent-nos que som un país collonut, les mancances que tenim reclamen solucions urgents per part de qui toqui. I si us plau, no cal tirar-se els plats pel cap amb declaracions i contradeclaracions de polítics més o menys clarividents. Estalvieu-vos l’espectacle, que la situació ja es suficientment dramàtica com per, a més, tenir que aguantar estupideses vàries. Com diu el meu President, “fets, no paraules”. Però que els fets arribin aviat!!!
Segueix plovent. Sintonitzo l’emissora de torn per assabentar-me de si un altre dels efectes típics dels dies plujosos és un fet i resulta que si, els trens no funcionen d’acord amb les freqüències de pas que els horaris penjats a les estacions indiquen. Haurem de deixar fins demà les gestions que haig d’anar a fer a Mataró. Al final, entre tots plegats, aconseguiran que de defensar el transport públic em passi al bàndol del vehicle particular per tot el que faci falta.
És la llei de Murphy en la seva màxima expressió (si alguna cosa va malament, sempre pot anar pitjor). I és que ja fa dies que aquest país es troba immers en l’inexorable pèndol de la maleïda llei. De fet, qualsevol turista que hagi campat per aquí darrerament i que hagi hagut de suportar tots els maldecaps que ens han caigut a sobre, transmetrà als seus paisans una imatge de república bananera que no ens mereixem.
Els trens de rodalies van quan els dóna la real i santíssima gana i RENFE continua patint, tot i els mil i un protocols que sembla tenen dissenyats, dels mateixos mals de sempre (on cony és la comunicació de què està passant als que esperem el tren a l’estació o als que s’han quedat tirats dins un túnel, fotent-se de calor i esperant que algú els vagi a treure?). Ja se que durant anys i panys no s’ha invertit un duro/euro en la xarxa i que és molt fàcil buscar culpables d’una situació indigna per milers de persones que massa sovint veuen frustrades les expectatives d’arribar al seu destí amb un mínim de puntualitat. Però si us plau, si la única cosa que tenen a oferir-nos són excuses i demanar paciència, potser que algú s’ho faci mirar. O, ja posats, el dia que algú decideixi no pagar la hipoteca que vagi al banc de torn i els argumenti que, cap problema, paciència i ho sento molt. Veureu que li passarà al pobre ingenu!
Però és clar es que també resulta que tenim un aeroport tercermundista on cada agost es repeteixen els mateixos problemes. De fet, alguna cosa hi ha garantida al Prat, saps que marxaràs, cap al teu destí o cap a casa, però no a quina hora i menys si ho faràs amb maletes o sense. Espectacle assegurat. Ja n’hi ha prou de tenir un aeroport de segona quan dia si i dia també reivindiquem que som un país de primera. Molt malament deuen estar les coses si fins i tot els empresaris es van mobilitzar per solucionar una situació que clama al cel.
I la última, resulta que FECSA-ENDESA ha enviat cartes de disculpa als abonats que s’han quedat sense llum a Barcelona (aquí, a l’igual que amb els trens també em va tocar pringar. Resulta que el 24 de juliol vaig haver d’anar a cert equipament oficial situat al carrer València. Després d’una hora i mitja esperant al carrer a veure si m’atenien, finalment em van enviar cap a casa ja que no hi havia llum i els ordinadors no els funcionaven). Moltes gràcies, però resulta que aquests, a l’igual que RENFE, també han invertit ben poc en els darrers anys. És allò típic que succeeix quan hom privatitza empreses sense liberalitzar el mercat. Curt i ras: continuen fotent el que els dóna la gana i funcionant com un monopoli encobert. I com sempre, els que acaben patint les conseqüències són els pobres consumidors de peu. Això si, una bona notícia, sembla que aviat retiraran els generadors que no deixen dormir als veïns tot i que els hi proporcionen la tant necessària energia elèctrica.
Conclusió, per molt que ens esforcem autoconvencent-nos que som un país collonut, les mancances que tenim reclamen solucions urgents per part de qui toqui. I si us plau, no cal tirar-se els plats pel cap amb declaracions i contradeclaracions de polítics més o menys clarividents. Estalvieu-vos l’espectacle, que la situació ja es suficientment dramàtica com per, a més, tenir que aguantar estupideses vàries. Com diu el meu President, “fets, no paraules”. Però que els fets arribin aviat!!!
1 comentari:
Hola Sergi,
T'envio aquest www.mataroparticipa.blogspot.com per si vols participar al bloc que l'Ajuntament de Mataró ha posat en marxa per recollir l'opinió i propostes de tothom respecte al seu Programa i Pressupost pel 2008. Ah, si vols, ens podem saludar el proper dimecres 17 a les 7 de la tarda a l’Audiència Pública al Centre Cívic de Pla d‘en Boet sobre això mateix, que és obert a tota la ciutadania.
Gràcies,
www.charlivistaalegre.blogspot.com
Carlos
Publica un comentari a l'entrada