divendres, 1 de desembre de 2006

Ja tenim govern!


Ja el tenim aquí! Un nou president i un nou govern (amb cares noves i altres ja conegudes de l’època Maragall). Un pilot i una tripulació que hauran d’emproar aquest país cap al futur, amb noves regles de joc (estatut), amb una clara voluntat d’emfortir la Catalunya de les persones (social que en diuen ara) i, espero, havent après dels errors del passat. Els símptomes són bons. Caldrà seguir-ne l’evolució de prop. Només una pega: no he cregut mai amb la imposició de la paritat en política (i que no se m’ofengui cap feminista de pro. Defensaré sempre la igualtat de les persones, d’oportunitats per a tothom, de sou... però d’aquí a convertir en dogma determinades coses hi va un pas per mi massa important). A la mili dèiem allò de, “el que vale vale i el que no pa cabo”, independentment de sexe, condició social, raça, religió o el que sigui. Ara bé, també tinc clar que si tothom s’omple la boca amb la paritat, senyors i senyores, cal complir el que s’ha dit. I en aquest sentit, els únics que hem tornat a portar a terme, més o menys, allò de fets i no paraules hem estat els socialistes. Els d’CV (el summum de la progressia del món mundial) s’han quedat en paraules i els d’ERC tres quarts del mateix. Després alguns es queixaran que hi ha dones que s’emprenyen ... i amb raó!!!!