dijous, 14 de desembre de 2006

News of the world


Fa dies que no trobo el moment d’escriure. Primer el megapont, dedicat íntegrament a esbargir la boira, amb escapada inclosa a Sant Pere Pescador i curta extensió a Perpinyà. Després la feina, l’obligada i l’extra. Poca estona lliure? Potser si o no! Però vet aquí que ja tornem a ser-hi. No serà que en aquest espai de temps hagin passat poques coses que valguin la pena comentar!

La més sonada. Un dictador menys dels que encara campen per aquest planeta. I no seré jo qui digui allò que cal lamentar tota pèrdua humana. Parlant en plata, i una merda. N’hi ha alguns que ni tant sols, pel bé de tots, haurien d’haver nascut. Me n’alegro i molt que l’Augusto Pinochet hagi desaparegut del mapa. El responsable de tantes morts i tant sofriment a Xile (ben recolzat pels governs nordamericans de l’època) no es mereix cap respecte. Aquell que, per la força de les armes, va acabar amb la democràcia al seu país ha entrat, amb tots els honors, a formar part del museu dels horrors de la història. Qui no recorda les imatges del palau de la Moneda bombardejat, del president Allende en els seus últims moments de vida o dels testimonis de familiars d’assassinats o desapareguts? No m’estranya gens que majoritàriament, al saber-se la notícia, la gent sortís al carrer a celebrar-ho Només em sap greu una cosa: igual que en Franco, aquest també ha mort al llit. I el que més em fot, després de burlar una i altra vegada la justícia. Siguis on siguis, podreix-te eternament!

La més divertida. Poc han trigat, després de la formació del nou govern català, a filtrar-se notícies d’un relleu de l’altre Mas (l’Artur, com diria en
Manuel). Ara resulta que als convergents (no sé si a tots o a algun) els aniria bé substituir el dofí d’en Pujol per un dels de la nissaga de l’ex-president. Us sóna l’Oriol Pujol i Ferrussola? Algú ha deixat anar que aquest amic de l’anima de l’Arturito serà el proper candidat de CiU. Com a divertimento no està gens malament.

La més tonta. A alguns els ha interessat fer més remor amb la conya de la bandera espanyola que es posa i es treu a l’edifici de la Conselleria de Governació (comentaris escoltats/llegits al respecte: els d’Esquerra ja comencen, en Montilla mana...) que no pas a les primeres mesures que ha pres el govern de la “Xene”. Per alguna cosa deu ser. Prefereixo un bon govern, com el que tenim, que tingui clares les polítiques socials que cal aplicar, que no pas tornar a caure en el parany de discutir sobre essències pàtries que no porten enlloc i que, de retruc, alimenten la Brunete mediàtica i els peperos d’aquí i d’allà. Ni cas i seguiu anant per feina!