Senyores i senyors, comença l’espectacle! Manquen cent i escaig dies per les eleccions municipals i els partits, coalicions, federacions i altres combinacions organitzatives comencen a destapar les seves cartes. El bany de multituds ha estat, com és tradicional, la fórmula utilitzada per donar el tret de sortida de la precampanya en la seva fase visible (la cuina interna ja fa temps que actua). Fa pocs dies s’estrenava el candidat del PP en un local d’oci nocturn situat al Port de Mataró. Em quedo amb la crònica d’en Joan Salicrú per descriure un acte de tall clàssic per no dir conservador (discursets, avaladors i vídeo. Aquestes, sens dubte, seran les eleccions del you tube).
És veritat que el PP no s’amaga ni de quin model de ciutat vol (tot i tenir candidat nou les idees són les de sempre) ni amb qui el pot construir (els convergents d’en Joan Mora, en aquesta ocasió sense notari, absent per becaina). De fet, ja han començat a destapar algunes idees divertides. Inserits com estem en la moda del patrimoni ara ens venen amb la proposta trencadora, mai més ben dit, de dinamitar la plaça de Cuba per soterrar un centre comercial que sustenti una plaça pública. Si la data de presentació d’aquesta “innovadora” proposta hagués estat el 28 de desembre hom pensaria que ens trobem amb la clàssica llufa penjada a l’esquena, però noi sembla que va de debò!
D’entrada ja reconec que no soc imparcial en el meu posicionament. Durant anys i panys, per mi ha estat una tradició anar a comprar a la plaça de Cuba el dissabte al matí (sumeu-hi també més d’un divendres al vespre). Primer acompanyant a la meva mare (una altra de les clàssiques de la zona) i, després, per no perdre la tradició, s’hi va sumar el meu fill. De fet, l’acte de la compra setmanal solia ser l’excusa perfecte per anar a esmorzar (de forquilla que quedi clar), posar-nos al dia de les novetats de la setmana i fer-la petar amb amics, coneguts i algun saludat. Des que visc a Canet, aquesta tradició s’ha tornat més esporàdica però no em costa gens declarar-me un entusiasta d’aquest mercat tant nostrat. D’aquest i de tants altres (recomano la Boqueria de Barcelona especialment en èpoques nadalenques).
Els mercats han estat durant anys i panys llocs d’intercanvi, trobada, xafardeig i brogit. Pertanyen a la tradició mediterrània per excel·lència i tot i que la seva vida ha canviat amb el temps (alguns han tancat portes, d’altres van fent la viu viu i fins i tot n’hi ha que esdevenen pols d’atracció importants i són rentables econòmicament) potser val la pena aturar-se un instant i reflexionar.
El mercat de la Plaça de Cuba, en el seu dimensionat actual, no acaba de funcionar. Aquesta situació no és nova, ja fa anys que s’arrossega. Horaris pensats per èpoques pretèrites, parades tancades i una estructura arquitectònica que dificulta la possibilitat d’encabir-hi serveis logístics moderns no són bons auguris per una salut de ferro. Dinamisme, això si, els dissabtes al matí amb les parades que s’instal·len als entorns. Es podria millorar aquesta situació? La veritat és que no cal esmerçar molts esforços en imaginar solucions miraculoses donat que ja hi ha qui se n’ha sortit (Barcelona seria l’exemple més paradigmàtic) i, per tant, és relativament senzill observar com ho han fet els altres i aplicar la recepta ben adaptada a la realitat mataronina. D’estudis i treballs per reflotar el mercat se n’han fet tots els que vulgueu. Cal posar mans a l’obra i, sense necessitat de recórrer a la demolició rehabilitar el mercat i dotar-lo d’aquells elements que el facin atractiu pels consumidors i viable pels que s’hi vulguin guanyar la vida. Repeteixo, aquesta opció és factible i, si no, doneu un volt pels mercats de Barcelona. Allà no els ha calgut la dinamita que proposa el PP.
És veritat que el PP no s’amaga ni de quin model de ciutat vol (tot i tenir candidat nou les idees són les de sempre) ni amb qui el pot construir (els convergents d’en Joan Mora, en aquesta ocasió sense notari, absent per becaina). De fet, ja han començat a destapar algunes idees divertides. Inserits com estem en la moda del patrimoni ara ens venen amb la proposta trencadora, mai més ben dit, de dinamitar la plaça de Cuba per soterrar un centre comercial que sustenti una plaça pública. Si la data de presentació d’aquesta “innovadora” proposta hagués estat el 28 de desembre hom pensaria que ens trobem amb la clàssica llufa penjada a l’esquena, però noi sembla que va de debò!
D’entrada ja reconec que no soc imparcial en el meu posicionament. Durant anys i panys, per mi ha estat una tradició anar a comprar a la plaça de Cuba el dissabte al matí (sumeu-hi també més d’un divendres al vespre). Primer acompanyant a la meva mare (una altra de les clàssiques de la zona) i, després, per no perdre la tradició, s’hi va sumar el meu fill. De fet, l’acte de la compra setmanal solia ser l’excusa perfecte per anar a esmorzar (de forquilla que quedi clar), posar-nos al dia de les novetats de la setmana i fer-la petar amb amics, coneguts i algun saludat. Des que visc a Canet, aquesta tradició s’ha tornat més esporàdica però no em costa gens declarar-me un entusiasta d’aquest mercat tant nostrat. D’aquest i de tants altres (recomano la Boqueria de Barcelona especialment en èpoques nadalenques).
Els mercats han estat durant anys i panys llocs d’intercanvi, trobada, xafardeig i brogit. Pertanyen a la tradició mediterrània per excel·lència i tot i que la seva vida ha canviat amb el temps (alguns han tancat portes, d’altres van fent la viu viu i fins i tot n’hi ha que esdevenen pols d’atracció importants i són rentables econòmicament) potser val la pena aturar-se un instant i reflexionar.
El mercat de la Plaça de Cuba, en el seu dimensionat actual, no acaba de funcionar. Aquesta situació no és nova, ja fa anys que s’arrossega. Horaris pensats per èpoques pretèrites, parades tancades i una estructura arquitectònica que dificulta la possibilitat d’encabir-hi serveis logístics moderns no són bons auguris per una salut de ferro. Dinamisme, això si, els dissabtes al matí amb les parades que s’instal·len als entorns. Es podria millorar aquesta situació? La veritat és que no cal esmerçar molts esforços en imaginar solucions miraculoses donat que ja hi ha qui se n’ha sortit (Barcelona seria l’exemple més paradigmàtic) i, per tant, és relativament senzill observar com ho han fet els altres i aplicar la recepta ben adaptada a la realitat mataronina. D’estudis i treballs per reflotar el mercat se n’han fet tots els que vulgueu. Cal posar mans a l’obra i, sense necessitat de recórrer a la demolició rehabilitar el mercat i dotar-lo d’aquells elements que el facin atractiu pels consumidors i viable pels que s’hi vulguin guanyar la vida. Repeteixo, aquesta opció és factible i, si no, doneu un volt pels mercats de Barcelona. Allà no els ha calgut la dinamita que proposa el PP.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada