Tapes variades

Puc entendre, però no compartir, aquella disposició cristiana que determina que davant d’una bufetada cal posar l’altra galta. I no ho comparteixo des del meu profund ateisme però també per la praxis de la immensa majoria dels propis cristians que se solen passar el precepte per allà. Vagi l’entradeta per les imatges que les televisions ens oferiren ahir al vespre: compareixença del nou ministre de justícia al Congrés de Diputats i bronca monumental amb els impresentables del PP. L’hi reconec al president del Govern la seva voluntat d’aplicar el “tarannà” en tots els seus actes però, la veritat, crec que ja convenia que algun ministre pagués al PP amb la mateixa moneda. I el més interessant, sense recórrer a la mentida, l’insult o la desqualificació a que tant acostumats ens tenen els Zaplana i Acebes de torn sinó amb ironia de la bona (genial l’oferiment de donar-li lliçons de dret al Zaplana a canvi d’altres sobre totxanes i urbanisme. A Terra Mítica encara riuen!).

Una bona notícia. L’ Ajuntament de Mataró i els comerciants de la plaça de Cuba per fi s’han posat d’acord per remodelar la plaça. Si tot va bé al juliol s’iniciaran les obres i la ciutat disposarà d’un equipament comercial de primer ordre adaptat a les necessitats d’avui dia (per fi obertura matí i tarda!). Veurem ara què hi diu el PP. Seguiran amb la voluntat de tirar-la a terra o vindrà la rectificació electoralista? (ja se sap que els comerciants també voten).

Una mala notícia. El Barça ensopega a casa amb el Liverpool i la Champions es complica (de Basquet no en parlaré, us recordo que soc de la Penya!). D’ensopegada amb ensopegada la culerada fem allò que ens és tant propi: clamar al cel, engegar a fer punyetes l’equip, donar la temporada per liquidada, dissenyar un nou equip i la setmana que ve ja en tornarem a parlar (si guanyen tot oblidat, si perdem tornarem a obrir la caixa dels trons).

I un últim apunt de la (pre)campanya a les municipals. N’hi ha que cerquen la notorietat allà on sigui, encara que per sortir a la foto s’hagin de fer tots els papers de l’auca i aplicar-se allò del “donde dije digo digo Diego”. La imatge és clara: roda de premsa del candidat de CiU a Can Fàbregas. Resumint: es demana una moratòria per adjudicar l’operador comercial i, òbviament, no es fa esment al posicionament que sobre aquest tema ha tingut CiU (per sort existeixen les hemeroteques i es publiquen els acords) que difereix “lleugerament” del que ara proposen. I, clar, un acaba concloent que aquests nois de CiU, ara que s’acosten eleccions, intenten capitalitzar l’acció d’una Plataforma ciutadana escombrant cap a casa (no són els únics, però aquests han arribat més tard). Al final, quan navegues tant i tant malament, acabes perdent el rumb i no veus els esculls, encara que aquests estiguin adormits.