Foto: com no, de l'Andreu NinBenvolgut company,
He sentit cants de sirenes que diuen que marxes a ocupar noves responsabilitats allà per la Delegació del Govern i que deixes l’ajuntament que t’ha vist créixer políticament i com a persona (la cara de nen que mostren les fotografies del primer mandat et delata). N’has passat de tots colors per aquesta santa casa, però amb el teu treball has contribuït a girar la ciutat com un mitjó, a fer realitat un projecte del que avui en gaudeixen milers de ciutadans. Vagi per endavant que crec encertada la teva decisió de posar un punt i apart en la teva carrera política i voldria felicitar-te per haver adoptat aquesta sempre difícil decisió.
Si algú em pregunta allò tant suat de si el polític neix o es fa, li diré que, en el teu cas, i des del meu modest punt de vista, tu ets dels que ho porten a la sang, dels que posen per davant de tot les més profundes conviccions, dels que creuen que la política serveix per transformar una realitat sempre millorable, dels que fan del servei públic i del treball eficient una virtut.
Algú dirà que la teva carrera a la casa gran ha estat molt llarga, que ja era hora de prendre una decisió potser ajornada, però a aquests els diré que aquesta no només és una decisió personal, sinó que hi ha més factors que hi juguen. Quan vas en una llista electoral en llocs de sortida deu ser perquè algú creu que tens aptituds per anar-hi i, lògicament, aquesta decisió, posteriorment, es veu refrendada per dues urnes (les internes del partit i les externes dels ciutadans). I noi, a tu se t’ha votat repetidament.
Diuen que tens un caràcter diem-ne que fort (no serè jo, que t’he vist en acció alguna que altra vegada, qui dirà el contrari), però t’haig de dir que el compenses amb alguns valors que ja m’agradaria que els compartissin molts d’aquells que hores d’ara ostenten responsabilitats polítiques (sigui en les institucions sigui en “l’aparatu”): integritat, fermesa, noblesa, visió, capacitat d’escoltar...
Potser el meu respecte cap a la teva persona va més enllà de compartir aficions comunes (en alguna, darrerament, m’estàs superant, especialment pel que fa a assistència a concerts del nostre estimat Boss) sinó que també et dec alguna cosa en tant que, en moltes ocasions, m’has servit de referent (i m’has aguantat neures i preocupacions tot fent un cafè) i, per què no dir-ho, ets de les poques persones amb qui he compartit vida política que diuen les coses pel seu nom, de forma clara i directa, de les que val la pena escoltar (arguments per sobre de tot) i de les que saps que hi pots confiar perquè no t’apunyalaran per l’esquena.
Ja sé que tothom és prescindible, que el món no s’atura, però em sembla que al grup municipal del PSC et trobaran a faltar. Especialment pel que fa a la teva visió i capacitat política (quan un trípode, tu ja m’entens, perd una pota la seva estabilitat es veu minvada). Ja em sap greu, ja, però em sembla que, tot i amb matisos, en Joan no va massa errat en la seva anàlisi. En tot cas ja ho veurem.
Bé, Esteve, ja només em queda desitjar-te molta sort en la teva nova etapa i, com diu aquell, bon viatge pel guerrer...
Signat: algú que t’aprecia i, collons, que encara et deu una samarreta!!!!
He sentit cants de sirenes que diuen que marxes a ocupar noves responsabilitats allà per la Delegació del Govern i que deixes l’ajuntament que t’ha vist créixer políticament i com a persona (la cara de nen que mostren les fotografies del primer mandat et delata). N’has passat de tots colors per aquesta santa casa, però amb el teu treball has contribuït a girar la ciutat com un mitjó, a fer realitat un projecte del que avui en gaudeixen milers de ciutadans. Vagi per endavant que crec encertada la teva decisió de posar un punt i apart en la teva carrera política i voldria felicitar-te per haver adoptat aquesta sempre difícil decisió.
Si algú em pregunta allò tant suat de si el polític neix o es fa, li diré que, en el teu cas, i des del meu modest punt de vista, tu ets dels que ho porten a la sang, dels que posen per davant de tot les més profundes conviccions, dels que creuen que la política serveix per transformar una realitat sempre millorable, dels que fan del servei públic i del treball eficient una virtut.
Algú dirà que la teva carrera a la casa gran ha estat molt llarga, que ja era hora de prendre una decisió potser ajornada, però a aquests els diré que aquesta no només és una decisió personal, sinó que hi ha més factors que hi juguen. Quan vas en una llista electoral en llocs de sortida deu ser perquè algú creu que tens aptituds per anar-hi i, lògicament, aquesta decisió, posteriorment, es veu refrendada per dues urnes (les internes del partit i les externes dels ciutadans). I noi, a tu se t’ha votat repetidament.
Diuen que tens un caràcter diem-ne que fort (no serè jo, que t’he vist en acció alguna que altra vegada, qui dirà el contrari), però t’haig de dir que el compenses amb alguns valors que ja m’agradaria que els compartissin molts d’aquells que hores d’ara ostenten responsabilitats polítiques (sigui en les institucions sigui en “l’aparatu”): integritat, fermesa, noblesa, visió, capacitat d’escoltar...
Potser el meu respecte cap a la teva persona va més enllà de compartir aficions comunes (en alguna, darrerament, m’estàs superant, especialment pel que fa a assistència a concerts del nostre estimat Boss) sinó que també et dec alguna cosa en tant que, en moltes ocasions, m’has servit de referent (i m’has aguantat neures i preocupacions tot fent un cafè) i, per què no dir-ho, ets de les poques persones amb qui he compartit vida política que diuen les coses pel seu nom, de forma clara i directa, de les que val la pena escoltar (arguments per sobre de tot) i de les que saps que hi pots confiar perquè no t’apunyalaran per l’esquena.
Ja sé que tothom és prescindible, que el món no s’atura, però em sembla que al grup municipal del PSC et trobaran a faltar. Especialment pel que fa a la teva visió i capacitat política (quan un trípode, tu ja m’entens, perd una pota la seva estabilitat es veu minvada). Ja em sap greu, ja, però em sembla que, tot i amb matisos, en Joan no va massa errat en la seva anàlisi. En tot cas ja ho veurem.
Bé, Esteve, ja només em queda desitjar-te molta sort en la teva nova etapa i, com diu aquell, bon viatge pel guerrer...
Signat: algú que t’aprecia i, collons, que encara et deu una samarreta!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada