dilluns, 14 d’abril de 2008

"Boa" comarcal


Si bé és cert que moltes persones han passat a la història per les seves paraules, són, per sobre de tot, els seus actes els que ens permeten aproximar-nos a la seva manera de ser i fer. Sense ànims (ni coneixements) per traçar un perfil psicològic, podríem agafar com a exemple, i no per casualitat, l’ex president Aznar (PP). D’aquest personatge crec que tots recordem alguns episodis, com fer entrar el país en una guerra il·legal, mentir descaradament davant els fets de l’11-M o repapar-se, al costat del seu amic Bush, puro en mà (havà?) i reposant les potes sobre la taula. Tot i això, em temo que l’acte que millor ens diu com és, fou el numeret que va muntar arran de casament de la seva filla. El què hauria d’haver estat un esdeveniment amb certa intimitat (com els seus parlaments en Català) va convertir-se en un fet mediàtic amb pretensions de boda monàrquica adobada amb salsa rosa.

Aquesta voluntat de destacar per sobre del comú dels mortals (egocentrisme elevat a la màxima potència), amb pretensions, a l’estil nou ric que acaba caient en el ridícul més espantós, no ha estat, però, patrimoni exclusiu de l’Aznar. De fet, si m’apureu, divendres a la nit vaig assistir a un acte que em va recordar aquestes maneres de fer. I no ho dic per la institució que celebrava
20 anys, el Consell Comarcal del Maresme, sinó per (em temo) les enormes ganes que han tingut alguns (dos, un que mana de nom i l’altre que se n’aprofita) de fer servir l’esdeveniment per treure pit i intentar sobresortir costi el que costi, que ganes de protagonisme en tenen i molt (i si és mediàtic millor).

Aprofitar dates més o menys significatives per tirar de celebració és un fet constant en les nostres vides individuals o col·lectives i ho fem de moltes maneres (amb la família, els amics, a casa, al restaurant, en un concert, escoltant una conferència...). Un poti poti de motivacions que cadascú acaba celebrant en funció de les seves possibilitats i voluntats. A vegades com excusa per fer gresca i xerinola, altres per aconseguir qui sap què. Però totes les celebracions per aniversari tenen uns denominadors comuns: el record, l’agraïment i un apunt de futur.

Però retornem als 20 anys del Consell. El record hi va ser (per tots aquells que han passat per aquesta santa casa i pels que ja no hi són), l’agraïment que no falti (a l’aparell polític –per quan una renovació de model?- i als treballadors –sort n’hi ha d’aquests en una institució on el lideratge polític és escàs per no dir nul-, exemplificats en els successius presidents que ha tingut i en les tres currantes històriques) i l’apunt de futur també (afortunadament en
Manuel Mas, qui si no, va saber posar les coses al seu lloc). Tanmateix tot es va adobar amb una posta en escena amb pretensions de boda de nou ric i amb algun interrogant:

Cal muntar un pessebre per tres centes persones quan en època de crisi (o recessió) els poders públics són els primers que han de practicar una certa austeritat? Em diran que el cost no era excessiu (i menys si es té en compte que era compartit entre administració i assistents. Em consta que els treballadors i ex treballadors, aquesta era la meva condició, vam apoquinar 20 eurets) però no es tracta de mesurar-ho en termes econòmics sinó d’imatge que es transmet a la societat.

Cal editar un llibret tipus festa major de barri, farcit de publicitat d’empreses que tenen vinculació directa amb l’homenatjat i que, per tant, deuen haver pagat amb “gust”? Si, com fa tothom, s’ha de fer un llibre de “sants” per recordar la història d’aquests darrers 20 anys, potser que el facin com marquen els cànons!

Cal que en el llibret, a més del què toca, que és el típic escrit de tots els presidents que han passat per la casa, s’hi coli el gerent actual i s’obviïn els altres que també hi deuen haver dedicat el seu temps i energies? Em sembla bé que siguin els polítics els que donin la cara. La resta sobra, a no ser que algú vulgui situar-se en el mateix nivells que aquests!

L’Aznar va fer el ridícul. Alguns (dos, el que mana i el que només està pendent de la foto) s’han afegit a seguir-li els passos amb la “boa” del Consell. Si la gent mai ha tingut clar perquè serveix un Consell Comarcal, amb actuacions com aquesta encara ho entendrà menys. Feliç aniversari a tots (menys a dos!).

2 comentaris:

Xavier Mir ha dit...

Benvolgut,
m'agradaria saber quina opinió et mereix com a socialista català el "Viva España! Viva el rey!" de Carme Chacón?
http://www.youtube.com/watch?v=YnmahgPmLY4&feature=related

Gràcies

Xavier Mir

Sergi Bonamusa i Turon ha dit...

Xavier,
Et contestaré per passiva: soc de la generació que ens va tocar anar a fer la "mili". En el meu cas a Madrizzz i, concretament, a la policia militar. Com et pots imaginar més d'una desfilada em vaig haver de xupar, però et puc ben jurar (encara que sigui per l'esnoopy) que quan tocava cridar el "Viva Ejjpaña" (al 1985 això de "Viva el Rey" no s'estilava) alguns cridavem "viva Zapata".