dimarts, 1 d’abril de 2008

Transva .... què?


A alguna gent, per activa i per passiva, els traeix la llengua. D’altres, per evitar-ho, usen i abusen de metàfores, al·legories, símils, hipèrboles i altres figures retorico-semàntiques. Aquesta sol ser l’especialitat de la gent d’ICV, a qui reconec una més que notable capacitat de retòrica i de generar discurs (bé, sempre hi ha alguna que altra excepció que no nomenaré) amb el que es pot estar o no d’acord. Ara bé, quan s’opta massa sovint per no dir les coses pel seu nom i intentar cercar subterfugis lingüístics passa allò amb què ara es troba el nostre conseller de Medi Ambient, l’honorable Sr. Baltasar. Fent honor al seu nom reial i atenent a la multitud de cartes que va rebre durant la primera setmana de gener (just abans del dia 6), totes fent referència al segon crit més famós del despertament bellugòs de les Santes mataronines (qui, en la nit calorosa del 25 de juliol, no s’ha esgargamellat demanant aigua????), s’ha hagut d’empescar alguna solució d’urgència per fer front a la sequera que tenim a sobre.

Deixem-ho clar d’entrada. El conseller no fa res més que gestionar una situació que ve de lluny i on aquells que ara clamen contra el govern, molt hi tenen a veure per la seva nul·la capacitat de planificació. Té pebrots haver de sentir determinades lliçons de l’ex-conseller Espadaler (CiU) sobre el tema de l’aigua. Te pebrots tornar a sentir la cantarella del Roine que ells van ser incapaços de transvasar amb tots els anys que van tenir per fer-ho (23 anys de govern deuen donar per això i per més). Té pebrots que ara vinguin a proclamar que cal un gran pacte pel tema de l’aigua, això si, seran ells qui diran (es deuen considerar experts frustrats en la matèria) què s’ha de fer i què no. Quina barra!!!!

Això no eximeix, però, que
el conseller l’ha cagat. Ha intentat disfressar el que tothom sap que és un transvasament i, amb la boca ben gran (que no petita que així la vessa més), l’ha volgut fer passar com una altra cosa de nom indeterminat. Això si, excepcional i transitòria (que ho és fins que entrin en servei les dessalinitzadores projectades, dues de les quals ja es troben en fase de construcció). Però, a veure, treure aigua d’un riu (Segre) per passar-la a un altre (Llobregat) com es diu en aquesta fantàstica llengua que coneixem com a Català? Transvasament o transvasament? Doncs si cal fer-ho, siguem valents i diem-ho alt i clar.

Que cap polític responsable pot apuntar-se la contramedalla de deixar 5 milions de persones sense aigua és una evidència que fa vergonya anunciar-la i que, fins i tot, el més tonto de la classe pot arribar a entendre (si em permeteu, ja em poso jo mateix com a tal). Que cal cercar solucions urgents per superar la sequera sense apel·lar als bruixots indis també. Que cal una política de l’aigua responsable encara més. Però, senyor meu, diem les coses pel seu nom. Ja se que costa, que quan s’ha fet bandera contra els transvasaments i cert pla hidrològic nacional promogut pel PP, sigui per convenciment intrínsec de la facció ecològica, sigui perque electoralment pot beneficiar apostar pel que promovien els altres és dur. Però, nois, vosaltres que feu bandera de la pedagogia política, podríeu haver-la aplicat en aquest tema!!! Tant costa explicar que aquest recurs és provisional i que, la gran diferència d’aquest transvasament amb el de l’Ebre que proposava el PP, és que aquí el què es pretén, fonamentalment, és abastir una població que d’aquí quatre dies pot quedar-se sense aigua i no regar camps de golf com alguns pretenien fer a Múrcia i a València? Doncs no, entestat a tirar de la figura retòrica de torn. Menys esforços lingüístics i més posar solucions. Com que estic convençut que en Baltasar té coses més importants a fer que llegir aquest bloc (igualet, igualet que la immensa majoria de mortals) em limitaré a enviar-li, via correu electrònic, el darrer
post que sobre el tema de l’aigua (neta) vaig escriure. Si li serveix bé, si no .... també!