A Mataró ens estem guanyant l’apel·latiu de capgrossos amb tots els ets i uts. La darrera “anècdota” que ens pot identificar amb aquests personatges mitològics o lúdico-festius és la proposta aprovada per tots els grups municipals d’instal·lar una senyera a la plaça Santa Anna.
La proposta, portada al ple pels de CiU, es va aprovar per unanimitat (com no. Si algú hagués baixat del carro de les essències pàtries ràpidament, la resta, l’hagués titllat de botifler, antipatriota i tots els adjectius que determinada marca de la casa utilitza quan se li escalfa la boca). En Mora (CiU) diu que està content i satisfet pel seu gran triomf. Noi, jo també ho estaria. Tenint en compte que aquest és un tema estratègic i vital pel present i futur de la ciutat, que menys que sentir-se cofoi (com sempre les grans preocupacions de CiU continuen sent les essències en format senyera, virolai, barretina i pa amb tomàquet. Les qüestions diem-ne més socials queden en segon terme ja que no porten la patina de catalanitat folklòrica).
D’acord amb el Reglament Orgànic Municipal (no us recomano la seva lectura a no ser que patiu d’insomni i vulgueu curar-vos) als plens s’hi pot tractar qualsevol tema que afecti al municipi directament o indirecte. Així, aprofitant el calaix de sastre, veiem com de tant en tant a l’ordre del dia s’hi cola alguna perla. Al proper per, per exemple, hi ha dues fantàstiques propostes de resolució sobre el Tibet, tema molt mataroní com tots sabeu, o en altres ocasions ens hem trobat perles com la que feia referència a la “compatibilització de la presència de turistes en les embarcacions pesqueres durant la seva jornada de treball” (mandeeee?). Després es queixen que són massa llargs!!!
D’en Josep Lluís Carod Rovira (ERC, de moment) he fet meva una definició que trobo plenament encertada; “és català (no qui viu i treballa a Catalunya, com deia en Pujol) qui se’n sent”. Clar i concís. Cadascú fa amb els seus sentiments de pertinença a una tribu concreta el què vol. Que la tribu porta associats uns determinats símbols que la identifiquen em sembla molt bé, que en la intimitat cadascú els hi dóna la importància que tenen també. I jo em pregunto, fa falta fer ostentació pública dels símbols més enllà dels edificis institucionals que ens representen i de determinats actes festius? S’aconsegueix més pedegree catalanista per fer onejar la senyera? No serà que estem fent el mateix ridícul que feien aquells que penjaven “rojigualdas” del tamany d’un camp de tenis a Madrid i que els mateixos que han portat la proposta al ple es van encarregar de dir-lis de tot.
I ja posats, si ho hem de fer, fem-ho bé, amb dos collons i barretina. Una senyera? No siguem rancis, tipus català qualsevulla: que en col·loquin quatre!!!!! Una al turó de Cerdanyola, una altra al campanar de Santa Maria, la tercera al Mataró Parc i la última al turó de Mata (si senyor, quatre, com les quatre barres de sang del molt il·lustre Guifré el Pilós) i, a poder ser, de mida suficient perquè es vegin no ja des de tota la ciutat sinó fins i tot des de Mallorca (que es noti que els mataronins la tenim grossa!). I cada dia a les 7 del matí, el Consistori en ple, format i quadrat davant la senyera, entonant el seu cant (per les Santes si val fer el canvi pel bequetero).
La proposta, portada al ple pels de CiU, es va aprovar per unanimitat (com no. Si algú hagués baixat del carro de les essències pàtries ràpidament, la resta, l’hagués titllat de botifler, antipatriota i tots els adjectius que determinada marca de la casa utilitza quan se li escalfa la boca). En Mora (CiU) diu que està content i satisfet pel seu gran triomf. Noi, jo també ho estaria. Tenint en compte que aquest és un tema estratègic i vital pel present i futur de la ciutat, que menys que sentir-se cofoi (com sempre les grans preocupacions de CiU continuen sent les essències en format senyera, virolai, barretina i pa amb tomàquet. Les qüestions diem-ne més socials queden en segon terme ja que no porten la patina de catalanitat folklòrica).
D’acord amb el Reglament Orgànic Municipal (no us recomano la seva lectura a no ser que patiu d’insomni i vulgueu curar-vos) als plens s’hi pot tractar qualsevol tema que afecti al municipi directament o indirecte. Així, aprofitant el calaix de sastre, veiem com de tant en tant a l’ordre del dia s’hi cola alguna perla. Al proper per, per exemple, hi ha dues fantàstiques propostes de resolució sobre el Tibet, tema molt mataroní com tots sabeu, o en altres ocasions ens hem trobat perles com la que feia referència a la “compatibilització de la presència de turistes en les embarcacions pesqueres durant la seva jornada de treball” (mandeeee?). Després es queixen que són massa llargs!!!
D’en Josep Lluís Carod Rovira (ERC, de moment) he fet meva una definició que trobo plenament encertada; “és català (no qui viu i treballa a Catalunya, com deia en Pujol) qui se’n sent”. Clar i concís. Cadascú fa amb els seus sentiments de pertinença a una tribu concreta el què vol. Que la tribu porta associats uns determinats símbols que la identifiquen em sembla molt bé, que en la intimitat cadascú els hi dóna la importància que tenen també. I jo em pregunto, fa falta fer ostentació pública dels símbols més enllà dels edificis institucionals que ens representen i de determinats actes festius? S’aconsegueix més pedegree catalanista per fer onejar la senyera? No serà que estem fent el mateix ridícul que feien aquells que penjaven “rojigualdas” del tamany d’un camp de tenis a Madrid i que els mateixos que han portat la proposta al ple es van encarregar de dir-lis de tot.
I ja posats, si ho hem de fer, fem-ho bé, amb dos collons i barretina. Una senyera? No siguem rancis, tipus català qualsevulla: que en col·loquin quatre!!!!! Una al turó de Cerdanyola, una altra al campanar de Santa Maria, la tercera al Mataró Parc i la última al turó de Mata (si senyor, quatre, com les quatre barres de sang del molt il·lustre Guifré el Pilós) i, a poder ser, de mida suficient perquè es vegin no ja des de tota la ciutat sinó fins i tot des de Mallorca (que es noti que els mataronins la tenim grossa!). I cada dia a les 7 del matí, el Consistori en ple, format i quadrat davant la senyera, entonant el seu cant (per les Santes si val fer el canvi pel bequetero).
1 comentari:
La pr�xima ser� la aprobaci�n por unanimidad, de la propuesta del PP, de poner a Matar� en el mapa, celebrando el MACROFESTIVAL DE RUMBA CATALANA. �ramos pocos y pari� la burra. Pa cagarse. �Ser� ese el nuevo consenso, que nos anuncian? Cerdanyola Califato Independiente.
Publica un comentari a l'entrada