dilluns, 22 de gener de 2007

Justícia


Aquest cap de setmana s’ha produït una notícia de gran rellevància que afecta a Mataró. Per fi s’ha fet pública la sentència que eximeix de responsabilitats a l’ajuntament i a la Generalitat pel cas de legionel·losi que va afectar al municipi a l’agost del 2002 i que, malauradament, es va saldar amb un centenar d’afectats, dos d’ells morts. És més, es reconeix públicament que l’ajuntament va actuar bé i amb diligència (de la que en puc donar fe tant pel que fa al capteniment de l’aleshores alcalde, Manuel Mas, com del govern –i especialment de l’Oriol Batista en tant que regidor de Serveis Socials-,i de tots els treballadors municipals que no van escatimar esforços en esbrinar la causa i atendre als afectats). Fins i tot em sembla coherent que l’ajuntament avanci les indemnitzacions que el jutge ha fixat.

D’aquest tema, però, em saben greu diferents aspectes que no vull deixar de comentar: òbviament el calvari pels quals els afectats i els seus familiars han hagut de passar, l’ai al cor d’aquells que van ser imputats tot i, com el jutge ha deixat ben clar, fer ben feta la seva feina, la irresponsabilitat d’una empresa que va provocar una alarma ciutadana més que justificada (de fet, ara la causa se centra contra l’empresa Hielos del Maresme, propietària de la torre de refrigeració causant de l’epidèmia) i, per últim, el trist paper d’alguns que varen intentar aprofitar-se de la desgràcia aliena per disparar sense miraments amb l’únic propòsit de manllevar quatre vots per veure si així aconseguien portar la seva demagògia al consistori (per sort els ciutadans, amb el seu vot, els hi van barrar el pas, tot i que van estar a menys de cent vots d’aconseguir-ho. Confio que, si creuen en la justícia, sortiran a la llum pública per demanar les oportunes disculpes).