dilluns, 29 de gener de 2007

Va d'alcaldables (2)


Les properes eleccions municipals seran diferents, ni que sigui perquè a Mataró tindrem un reguitzell de cartells electorals amb cares noves. La tant políticament correcte renovació (per motius ben diferents a totes les opcions) sembla que s’imposa per sobre de la continuïtat d’aquells que ja hem vist altres vegades a la foto. Diuen els que en saben que això està bé, que dóna aire fresc, noves idees i maneres de fer. Deu ser veritat tot i que, en alguns casos amb nom i cognoms, qui subscriu aquesta opinió en té els seus dubtes.

Del
candidat socialista, el meu que quedi clar, no toca parlar-ne avui. Ja ho vaig fer en un post anterior i, per tant, avui passarem llista a la resta (si més no als que han manifestat la seva voluntat d’encapçalar una opció política i, com a tals, han estat més o menys escollits pels seus correligionaris de partit). Per no aixecar suspicàcies ho faré de major a menor d’acord amb els resultats electorals de les darreres eleccions municipals.

Començarem per tant per CiU, que presenta nou alcaldable en la figura d’en
Joan Mora, conegut empresari mataroní del sector de les tecnologies de la comunicació, amb residència fixada a Cabrera de Mar i que, al meu entendre, no ha començat amb massa bon peu la cursa electoral. El successor d’en Pim Esperalba i tants altres candidats convergents (que no d’Unió) s’ha saltat a la torera la consigna d’anar a cal notari per legitimar pactes post electorals i ja ha manifestat obertament la seva voluntat d’entendre’s amb el PP. Si eliminem el factor nacionalista, la dreta és la dreta tot i que en aquest cas s’ha d’agrair que ens han estalviat la pantomima d’en Mas, però no el jugar a l’ara no, ara si (on és la credibilitat?). L’altra perla amb que ens ha obsequiat el candidat convergent és la seva voluntat de compaginar feines si surt escollit alcalde. Home, que un alcalde d’un poble petit pugui compaginar tasca pública i privada s’entén perfectament, però, ara bé, que algú que vulgui prendre’s amb seriositat la tasca de pilotar una ciutat de més de cent mil habitants, pretengui dedicar-li les poques hores que li deixa la seva activitat privada em sembla una manca de respecte per la ciutadania. I el truc d’ensabonar als funcionaris dient que aquests ja penquen és feble si atenem a la diferència entre el rol polític i el de treballador de l’administració pública. Per cert, de programa, és a dir, d’allò que proposarà per la ciutat encara no se’n sap res de res.

En
Paulí Mojedano acaba de ser nomenat alcaldable pel PP. A títol personal me n’alegro per ell. Tot i estar ideològicament a les antípodes d’aquest qui escriu, fa molts anys que ens coneixem i el considero un bon amic. Estic convençut que hi posarà els cinc sentits, la màxima il·lusió i tota la capacitat de treball de que és capaç. Malgrat tot té el llistó molt alt (en bona part per la tasca feta per un altre “animal polític” de la ciutat, en Joan López). De moment, tot previsible. Ha llençat “la floreta” que CiU ha recollit i, de moment, pels missatges que van arribant a l’opinió pública, sembla que tornaran a anar amb les velles idees de sempre com a bandera electoral (privatitzar la cultura, reformar el pla general per atacar les Cinc Sènies...). Només una qüestió em preocupa: que no es mimetitzi dels seus correligionaris Acebes i Zaplana. Per justificar l’injustificable no si val tot! Conclusió: al final votar CiU o PP servirà pel mateix.

ICV sembla que opta per repetir, amb en
Jaume Graupera, cartell electoral després d’un procés intern no exempt de tensions. En Jaume és l’únic candidat que repeteix de les eleccions del 2003 i té bagatge polític a les seves esquenes. Si bé l’obra de govern i l’experiència haurien de pesar, amb ICV mai se sap!

Els d’ERC no només no repeteixen candidat sinó que en el que va de mandat ja han tingut tres cares visibles. Finalment, a en
Francesc Teixidó li correspondrà il·lustrar el cartell electoral i posar el ciri de torn a Santa Rita per mantenir una base electoral fidel que voti especialment en clau ideològica i de partit.


A partir d’aquí s’acaben les forces polítiques amb representació institucional i s’obre el ventall d’altres opcions que poden concórrer a les eleccions. Els que ho tenen més clar, doncs ja han escollit
candidat i “consort” (curiosa la fórmula, no creieu?) són els de la CUP, que de nou es presenten a les municipals intentant esgarrepar el màxim de vots a les dues formacions amb més component nacionalista (ERC i CiU). Han deixat a la recambra el pastisser major del regne i han apostat pel seu lloctinent habitual. El discurs, per molt progre que pugui semblar a primer cop d’ull, no deixa de ser certament immobilista i basat en l’estratègia del no, no, no i més no.

De l’Alternativa Vecinal (els de la pancarta i l’insult), de Ciutadans (els del candidat en pilotes) i d'altres que per higiene democràtica no esmentaré encara no han arribat notícies contrastades de la seva possible presència als comicis. Queda poc temps de marge. Aviat ho sabrem.